Cercador
A posteriori
Un relat de: Cris Pradillo- Compartir:
Canvis transcendentals que pugen per la finestra un horabaixa en el que no plou. Entre la patologia subsidiària que vesteix el nostre dia a dia, poques coses volen dir les paraules. I no importa tant aquest on ets ni aquest qui ets. Els moments s’esbossen perquè sí, vestits amb una mena d’intel·ligibilitat que recorre les neurones i no les deixa dormir. O tal vegada les hipnotitza, qui sap. Entre glops de cultura es dibuixen certs perfils que creia amagats i inexistents en el meu ésser. Tal vegada dins aquesta vella caverna encara queden ombres per descobrir.
Comentaris
-
Descobriments[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 29-06-2015 | Valoració: 10
No, si la vida està plena de descobriments, si un té l'ull inquiet i ganes d'obrir-lo. Dormir dins la caverna està bé, però de bon matí cal sortir-ne i caminar i adonar-se que el nostre entorn és ric, és ple de coses i que els petits colors de la vida estan disposats per a ser observats. Una abraçada.
Aleix
