A Nigèria hi ha moltes llàgrimes derramades

Un relat de: Celia Escribano
Columna del Diari de Gavà, "T''´HO DIC EN TRES-CENTES PARAULES"



Imagina una nena. Un nena d’uns..... quants anys? Tretze? Catorze?, no sé, una nena.

Imagina els seus somnis, els seus projectes, la seva infantessa, la innocència, la immaduresa, un infant amb tota una vida davant els seus ulls. Una vida, avui, truncada!

Imagina una nena espantada, una nit qualsevol, amb les seves companyes aterrades també en ser conscients del cruel destí immediat al que seran sotmeses.
Imagina també a una mare. Una mare atrapada allà on els valors fonamentals de respecte son inexistents, a on la vida i la mort conviuen de la mà pels carrers. Mares i pares que saben dels riscos que comporta viure atrapats a països en conflicte.

No soc capaç d’imaginar-me, ni per un instant, el pànic, la ràbia o l’angoixa. Intento posar-me en situació i no puc. Només em pregunto, insistentment, per què?
La crueltat il•limitada de cors insensibles, deixa al descobert, una vegada més, la nostra fragilitat.

No ens podem oblidar d’elles. Son, en algun lloc, a l’altre banda del món, però encara ningú ha pogut saber-ne res. No vull que ens oblidem de que fa dos mesos ja que son desaparegudes.

Mentre escric aquestes línies, els meus fills dormen a l’habitació del costat. Ells son petits i aliens a tot aquest drama però jo, en aquesta matinada, tinc l’ànima encongida.

Ara es de nit a la meva ciutat pacifica i, normalment, respectuosa. Una nit tranquil•la que donarà pas a un matí rutinari i calmat, les rialles dels meus fills i de tots els vostres fills inundaran els indrets càlids de les nostres llars, però allà lluny, a Nigèria, hi ha moltes llàgrimes derramades sense consol.

Mares i pares, fills i filles, tot un país sencer, plora la pèrdua de les petites. Avui, des d’aquest racó, vull cridar també: Tornin a les nostres nenes!


Comentaris

  • Un món contra l'altre[Ofensiu]
    Bonhomia | 28-07-2014

    Les guerres han sigut sempre i seran o cessaran, no ho puc dir doncs no ho sé... hi ha tanta superpoblació que fa esgarrifança només de pensar les multituds de gent que sofreixen per una cosa o per una altra.

    La filosofia humana, no pas la política, hauria de ser als parlaments on es prenen les decisions, però hi ha molt matusser, vet-ho aquí. Són éssers infrahumans.

    Salutacions!


    Sergi

  • Humanitat[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 12-07-2014 | Valoració: 10

    Ja no puc saber què és humanitat. Apelem a la humanitat quan sol·licitem clemència i justament humanitat és el que provoca tantes i tantes situacions tan cruels.

    Humans llops per humans. Però fins i tot els llops tenen més ètica que la que demostrem nosaltres com a especie. haurien de canviar la frase per aquesta "Humans som humans pels humans i la resta d'essers vius".

    A voltes m'avergonyeixo de la meva espècie.

    Cèlia ets més lloba que humana, si m`entens el que vull dir.

    Jordi

  • Totalment d'acord amb tu.[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 05-07-2014

    Que inhumana pot arribar a ser , massa sovint, la raça humana!
    Fas referència a les nenes de Nigèria i jo, fa pocs dies vaig llegir una notícia que encara em té esgarrifada: No recordo on però sé que va succeir en un lloc del Àfrica: Dos pobles en lluita i un d'ells va ficar un munt de criatures en una casa i li va calar foc. No és esborronador?

    M'agrada molt el teu estil, Celia.
    Seguiré llegin-te.
    Una abraçada.

  • On són les nenes?[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 05-07-2014 | Valoració: 10

    Com a periodista que sóc sento vergonya d'oblits com els que descrius. Com és possible que no se'n parli, que no es faci més pressió als segrestadors, que es faci algun acte de protesta contra ells, que no se'n parli, que no se'n parli? A vegades parlem durant quatre dies d'una noticia greu i de cop i volta desapareix de l'actualitat. On és la consciència? Una abraçada emprenyada.

    Aleix

  • Si els desitjos...[Ofensiu]
    AVERROIS | 01-07-2014 | Valoració: 10

    ...tinguessin la força necessaria, coses com aquesta no passarien mai. El ser humà ha demostrat tantes vegades que serà difícil reconduir-lo. Tenim la gran sort de viure en el que diuen el 1er món però a prop nostra passen desgracies menys mediàtiques que la que et refereixes, però tan colpidores com les altres.
    Sempre hi hauran clases socials, ès inevitable, ho portem a dintre dels gens. I per molt que li donem la volta i canviem els protagonistes, tot seguirà igual. "Los mismos perros con diferentes collares" diuen en castellà, però jo diria que son "Diferentes perros con los mismos collares" Pessimista? Espero estar equivocat.

    Una abraçada.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Celia Escribano

Celia Escribano

4 Relats

13 Comentaris

2995 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Quan escric soc, completament, JO. Les paraules escrites em donen la llibertat que, de vegades, la quotidianitat d’una vivència sembla negar-me.

Llavors busco un full en blanc i escric, i entro així a un món meravellós sense límits, on tot es possible.

Una comunicació nua de lligams, l’infinit de qualsevol sensació a les meves mans esperant ser alliberat, aleshores, i només aleshores, soc del tot feliç




A "El Diari de Gavà" col·laboro amb una columna pròpia anomenada –T’ho dic en tres-centes paraules-

us aniré penjant aquí els relats que publico perquè els podeu llegir

I si algú vol contactar amb mi via mail, aqui deixo la adreça

celia.escribano@yahoo.es