A mode d'introducció

potents: la PARAULA i l' ANONIMAT!
són les armes que tenen els que comencen a obrir pas entre els dominadors, que ho saben tot, que ho dominen tot, que tenen un nom, una fama...
la paraula té poder, és democràtica... la jugues i conjugues al teu lliure gust, ataques... mai s'acaben les seves bales... i les seves síl·labes són letals...
no tenim nom encara, només veu, crit... paraules!
fantàstic poema breu, però enigmàtic, fort, armat... amb les paraules justes i necessàries per no gastar massa monició... la guerra és llarga!
una abraçada!

en això de "i entrarem sense fer fresa". Des que he llegit el vostsre comentari al meu article sobre l'adopció i ara m'he vingut a la pàgina, que sento les vostres veus a dins el cap, plenes de rises i xiscles, tot contant acudits i cantant alegrement, mentre, entre gresca i gresca, en dieu quatre de grosses a qui ho considereu necessari.
Jo us parlo de vós, així, si sou uns quants, com dieu, l'encerto, i si només ets un, doncs també, i a sobre quedo la mar de bé, amb tal tractament de cortesia.
M'encanta el pseudònim, ai no, el nic, que hem de demostrar que som instruïts i baixar-nos els pantalons amb els ianquis... ai, no ,... vull dir... i parlar la llengua dels ianquis, perquè ja se sap que és la llengua universal. Y digo yo: si tots ens posséssim forts a que no, i decidissim que la llengua universal és, no sé, el català, per exemple, els ianquis es quedarien sense universalitat, no? Doncs el català segurament no, però el xinès, jo crec que sí.
I ja ho deixo aquí, encantada

Glòria

Poques paraules sovint són el millor per fer arribar un missatge punyent. Promets.
M'agrada la metàfora de la disfressa x parlar del que som aquí...

I, x cert, gràcies xls comentaris! ;)

aquest començament, aquest primer relat! molt bé, de veritat! desprèn una força al·lucinant, jeje!!!
espero que aquesta introducció tingui un cos llarguíssim... i que no tingui mai desenllaç!
petons,

AnNna

Qui sóu?
De moment la introducció és suggerent.

Escriviu més no?