Cercador
A mode de comiat
Un relat de: Renée Vivien- Compartir:
Veig la llum del teu esguard
espurnejar en la nit callada,
baixant graons d'immensitat
envers camins per descobrir,
sento endins la veu dels arbres
arrelats a un vent que brama
el xiuxiueig d'un nom esvaït
fora del temps i de l'ara,
memòria de records atàvics
basteixen paisatges de cendra,
s'intueixen sota fanals d'ombra
silencis abillats - a mode de comiat -
Renée Vivien
Comentaris
-
Escales de Montmatre[Ofensiu]angie | 19-07-2010
Era el meu poema favorit, però jo l'havia proposat i no podia votar. Senzillament una lectura magnífica de la fotografia. El final lligat al títol, fantàstic!. Sembla recitat tot baixant les escales... pujar-les ja vaig dir que no era recomanable, jeje
angie -
m'agrada que et fixis [Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 19-07-2010
en els clàssics de relats, com el meu la veu dels arbres.
Salut Renée!
Ferran -
Fantàstic[Ofensiu]jos monts | 17-07-2010 | Valoració: 10
Curt i encisador.
M'ha agradat.
l´Autor
16 Relats
39 Comentaris
21098 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95
Biografia:
"I ara véns, i em retornen els motscom un ressò del teu desig, com un
reflex encès de la sageta viva
amb què em claves al foc de l'instant."
Maria Mercè Marçal