Cercador
A marga copa
Un relat de: Epicuri- Compartir:
A
marga
copa.
Viure recances
Sense amagar-les.
Tenen raó els sentiments?
Sense sentiments...
Quin sentit té la raó?
Filatures enramen la corda
que cal encordar, per després dissoldre.
Fins i tot la tristesa pot mostrar
la seva bellesa. Però...
Desencís.
Desanim!
Buidor!!
Patiment!!!
Ràbia!!!!
Rancúnia!!!!
O pitjor:
El gest amarg, desagradable i lleig.
que amaguem, enterrem llancem:
Matèria fecal que put!!
Els animals, aprecien els fems.
Llegeixen les olors més intenses,
Se'n nodreixen.
Nosaltres, per comptes
les rebutgem,
neguem
i ensorrem.
Ehem...
Deia el filòsof que quan més amunt puja l'arbre
més endins tenen de baixar les arrels.
Però...Fins i tot els arbres, amaguen sota terra les arrels!
No! No vull tornar a agafar el pelux.
Encara que em trobi a les fosques.
De carbons surten diamants.
Vull créixer, per tot i en tot
enlairant les arrels.
El cuc
sota terra
anhela l'espai.
I
fins i tot
els arbres ,
somnien estrelles!
Comentaris
-
Contrast[Ofensiu]bocidecel | 01-11-2008
de paraules, contrast de sentiments, contrast d'idees; lluïr-amagar; enterrar-enlairar; acceptar-rebutjar; foscor-claror.
Personalment, no hi trobo sentit pejoratiu a enterrar, sempre que no suposi rebuig i oblit. La terra nodreix, dóna força, transforma, converteix matèria inert en vida.
Desencís, desànim, buidor, patiment, ràbia, rancúnia, amargor, lletjor, l'enterrem o llencem. Potser esperem l'escalfor, la claror que ens nodreixi d'amor i els transformi en aliment que ens permeti créixer.
És pot créixer, en tinc la certesa, per damunt de tot, sense rebuig, sense oblit.
Una abraçada.
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
427081 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com