A mans plenes

Un relat de: Galzeran (homefosc)



A mans plenes




El carrer que duia fins els dipòsits de l'aigua era polsegós. La tarda queia lenta i les rialles juvenils s'estenien pel camí que pujava entre cases blanques, amb les portes obertes a un capvespre encara mandrós. Al costat dels portals hi havia cadires ocupades pels vilatans que descansaven, i la feien petar, d'una jornada de forta xafogor. També a l'estiu, durant l'agost, tenien feina a fer al poble, però el jovent no ho volia veure això, preferia el festeig.

El Llorenç estava encaterinat de la filla del ferreter, la Purificació.
Pujaven el carrer que duia a les runes del castell, just al costat dels dipòsits de l'aigua, un reguitzell de joves que reien i es donaven cops de colze i empentes. Jugaven a ser homes i dones, i encara eren lluny de ser adults. Tot just començaven a dur corbata, els nois, per anar a ofici dels diumenges.
Tot pujant el carrer, la Ció, que avui duia aquell vestit cru que tant li agradava a ell, feia coincidir els seus dits amb la mà del noi. Ho feia com si no volgués tocar-lo, com si una casualitat les hauria fet xocar. En ell li pujaven els colors a la cara cada volta que alguna de les amigues li observava la simultaneïtat de l'aürt mal simulat.
-Quan tornem del castell i després de sopar, quedem. T'esperaré en els gronxadors del riu sec, -va dir-li en un xiuxiueig.
-Vindré amb la Marta i el seu xicot, el Ramon, -li va contestar.
-Serem quatre doncs, a mitja nit.
I va sortir corrents, carrer avall, sentint en les temples el dolor de les rialles de les amigues. Quinze anys, i tant poques paraules d'amor, encara!
Ella les renyava, -deixeu-lo estar, és de ciutat, no té costum.

El Llorenç veia passar lentes les hores, semblava que el rellotge s'havia encallat. La seva mare el guaitava emmurriat com estava, observant el cel, ja de nit, aquella de la pluja d'estels.
-Fill, no siguis com aquests estels que veus passar, -la mare l'alliçonava amanyagant-lo. -Tingues sempre a mà allò que més t'estimis, o una part d'allò que vols tenir, i lluita perquè no marxi dels teus dits, i després mira els estels passar, amb la seguretat de la mà plena.
Ell li va somriure.

A mitja nit recordava les paraules de la seva mare, estirat en un banc del parc silenciós, amb el cos de la Ció sobre del seu, tots dos mirant el cel i ell amb les mans sota la brusa de la noia, mesurant la flexible textura d'aquells pits joves.
-En diuen les llàgrimes de Sant Llorenç d'aquesta nit d'estels fugissers, -comentava la noia.
-Si puc viure sempre com ara, tenint-te a les meves mans, mai fugiré del teu costat.
-Has vist? Aquest sí, que era gros.
-M'has escoltat?
Ella va girar el seu cos, ara estaven pit contra pit, el va fer callar amb una besada tendra i llarga. Llarga besada, com el recorregut d'un estel fugaç, una nit d'agost.



Comentaris

  • Amor i passió.[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 21-10-2009

    Dos sentiments que, plegats, fan que l'existència pagui la pena de ser viscuda.
    Un relat amb el segell de mestre. Gràcies per tot.
    Per a darkman felicitats pel relat.
    Per a Ferràn una abraçada
    Nonna

  • Evocador[Ofensiu]
    copernic | 17-10-2009


    El motiu del títol es descobreix cap al final i ens evoca un erotisme tendre i entranyable. La història és fluïda i ens transporta en el temps rebuscant en la nostra història personal les nits d'estiu prometedores de la nostra adolescència: Un exemple del que dic sempre: La literatura busca moltes vegades la complicitat. Tothom està fet de la mateixa pasta i mitjançant el teu relat m'has fet reviure la meva pròpia història. Moltes gràcies pels teus comentaris i felicitats pel relat.
    Rep una abraçada del teu company de barrets!

  • Perdó pel retard[Ofensiu]
    Arnau | 03-05-2009 | Valoració: 10

    Et penjo el comentari que vaig fer sobre aquest relat en el repte, perdó pel retard.

    Descrius aquella forma de festejar d'abans, en un grup d'adolescents molt més tímid i prudent que actualment. M'ha agradat molt com la mare utilitza la pluja d'estrelles per aconsellar el seu fill. Però ell la converteix en una nit de festeig. Tinc un cert grau d'enveja a causa de la gran varietat de vocabulari, he de reconèixer que he hagut de buscar aürt al diccionari per saber-ne el significat.

  • Molt ben narrat[Ofensiu]

    M'agrada com fas anar les descripcions en aquest relat tan tendre. Està narrat ben bé com li cal ser narrat. Et felicito.
    Una abraçada,
    Shaudin

  • Contacte[Ofensiu]
    Bonhomia | 22-04-2009 | Valoració: 10

    Relat d'amor tendre. Està ben organitzat i no li falta res. Bona, la trama. I molt interessant cada cop que parles d'amor i del contacte entre el noi i la noia.


    Sergi

  • Un relat juvenil esplèndid[Ofensiu]
    nuriagau | 16-04-2009 | Valoració: 10

    Un relat juvenil i magnífic escrit amb una prosa exquisida.

    Permet-me que m'entretingui anomenant les poètiques expressions en què has inserit les paraules claus:
    ·"amb les portes obertes a un capvespre encara mandrós"
    ·"Tot just començaven a dur corbata, els nois, per anar a ofici dels diumenges."
    ·"la Ció, que avui duia aquell vestit cru que tant li agradava a ell, feia coincidir els seus dits amb la mà del noi"
    ·"El Llorenç veia passar lentes les hores, semblava que el rellotge s'havia encallat."


    Un relat amb unes magnífiques descripcions del context i dels joves protagonistes. Tampoc li manca el consell d'una mare assenyada i vitalista: "Tingues sempre a mà allò que més t'estimis, o una part d'allò que vols tenir, i lluita perquè no marxi dels teus dits, i després mira els estels passar, amb la seguretat de la mà plena."

    El desenllaç és del tot brillant i poètic: "Llarga besada, com el recorregut d'un estel fugaç, una nit d'agost."

    Felicitats pel relat, company de reptes!

    Núria

    PS: M'ha semblat curiós que el tema del repte ens hagi suggerit relats amb personatges tan juvenils, oi?

  • Enhorabona per la ben expressada...[Ofensiu]
    Romy Ros | 15-04-2009 | Valoració: 10

    tendresa de l'amor juvenil. Un relat molt ben portat i una història plena d'estels fantasiosos que ens transporten a la nostra joventut. Seguiré llegint-te, encara que aquest títol no li escau del tot, si m'ho permets! Tot i així l'història m'ha agradat molt.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Galzeran (homefosc)

Galzeran (homefosc)

96 Relats

839 Comentaris

264300 Lectures

Valoració de l'autor: 9.96

Biografia:
A voltes escric per necessitat.

(Maria Barbal dixit)

La foto de la portada del llibre és un dibuix de la relataire allan lee, i podeu comprar el llibre digital aquí

El bloc de l'home fosc té més relats i poesies meves aneu-hi per aquí

De mica en mica aniré marxant, potser sols quedaran alguns relats presentats i escollits en els concursos, i potser algunes poesies, però fins i tot aquestes acabaran per volar-

Dels meus relats a concurs, que durant els anys de participar van quedar finalistes, n'he fet un recull electrònic que podeu baixar/descarregar gratuïtament des de LEKTU
No sempre els he publicat sota aquest perfil, però tots es poden trobar dins la pàgina de relats en català.



Gràcies pels vostres comentaris.


Fd'AG


UN ALTRE JO

ESCRITS DE L'HOME FOSC

L'HOME FOSC AL FACEBOOK

AUTOR A GOODREADS

LA LLEIXA DE L'HOME FOSC


I si us cal fer algun comentari més privat darman59@gmail.com

A voltes, madurar exigeix caure de l'arbre.

Fd'A