A L'ORBRIA CAP D'ARET

Un relat de: Urkc-Eduard
A L'ORBRIA CAP D'ARET

Orbria "la lloba" clou els ulls
Les flames envolten aquells somnis

Foc i amor s'esbullen i estimen
Fonent-se en una acme d'amor

Sempre guanyes Orbria meva
El teu triomf, gesta amunt
Cendres d'amor difondran el teu missatge
I un foc amorós embranzidarà el teu viatge

I aquells agabellats s'esgargamellen
Escridassant allò que no entenen
Envoltant i amagant la seva por
Amb odi, força i sang

Més et fiten i no et veuen
Dels que varen perdre el paradís
Ara ploren i es lamenten
D'aquest fatal desencis

Sempre guanyes Orbria, la Llopa
La més ferma arma l'amor
I amb el cor com un puny t'enlaires
Per damunt d'aquells que fan botzines el cor

Orfes, deixebles i fills
Endolats junts caminen
Rere un estel que mai s'apaga
Autoungint-se a l'horitzó

L'amor i plaer segellava el teu pas
Com clau i banderola
Eres tot i tant de fins amors
Que amor era la teva força
I Panys i barris es desfermaven al teu pas

Sempre guanyes Orbria meva
La teva gesta, resterà amunt
Guspires d'amor difondran el teu missatge
I un foc amorós embranzidarà el teu viatge

Comentaris

  • êpic[Ofensiu]
    SrGarcia | 24-10-2019

    M'agrada aquest to èpic tan poc habitual.

    No sabia res d'aquesta lloba i ho he hagut de buscar al Google. Suposo que és una de les "dames de foc".

    Potser en vida li agradava més la poesia de trobadors; m'agrada que se les recordi amb tons heroics.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Urkc-Eduard

3 Relats

1 Comentaris

198 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00