A l'ombra de Santa Maria del Mar - 2ª part i ultima

Un relat de: Naiade

La Mar va quedar totalment hipnotitzada pels ulls negres i penetrants d'en Leo que la fitaven amb admiració i la feien sentir com si anés despullada.
Poc a poc, les mans destres d'ell varen començar a acaronar quasi imperceptiblement el bell rostre d'ella, resseguint amb tendresa els seus contorns; amb lentitud va apropar els seus llavis tebis que van anar passant com una carícia pel seu front, ulls, nas, pòmuls, entretenint-se amb la llengua a les orelles, aconseguint que ella s'estremís de plaer. Es va aturar als seus llavis carnosos, besant-la amb passió. Va seguir descobrint el seu cos ara amb més fermesa, però amb tan sentiment que van arribar a un estat proper a l'èxtasi. Ella seguia el ritme, com si fos la pauta marcada per una partitura que s'anava escrivint a mesura que els seus cossos es deixaven anar. El desig augmentava i la simfonia els feia empenya l'un cap a l'altre movent-se al mateix compàs. Van passar tota la nit fent l'amor intensament, perden la noció del temps. Gaudint cada instant com si els hi anés la vida, com si mai haguessin viscut res d'igual. I era ben cert, ella mai havia tingut cap experiència com aquella, i en Leo malgrat ser un home de món, avesat a les aventures, tampoc havia sentit rés d'igual.
Al matí van esmorzar d'hora a l'habitació, sumits encara en la letargia. Mentre en Leo es dutxava, ella va descórrer les cortines, i obrint el balcó de bat a bat, va aspirar feliç l'aire de la matinada, observant com si fos el primer cop aquell carrer per on tantes vegades havia passat, veient-lo ara, més bonic que mai.
Van acomiadar-se a contracor, esperant retrobar-se ben aviat, però molt a pesar seu no va poder ser aquell mateix dia, ja que era divendres i ella tenia obligacions socials i familiars per atendre. Per tant, van quedar pel proper dilluns.
Aquell començament de setmana, va ser nefast per la Mar, que va haver d'aguantar una bona esbroncada del seu cap, per les errades comeses els últims dies. Ella va optar per callar i aguantar el xàfec. No volia que res ni ningú li espatllés la il·lusió que sentia dins seu. Només tenia ganes de sortir i tornar a veure en Leo.
Aprofitant el que s'havia tingut que escoltar a la feina, va decidir demanar la baixa laboral, al·legant estrès. Només va aconseguir que li donessin una setmana, però amb això, de moment ja es conformava.
Va explicar a la família el que passava i que havia decidit anar a la casa que el seus pares tenien a l'Empordà, per tal de refer-se.
- Només necessito estar sola, respirar aire pur i dormir, els hi va dir.
La seva mare, va oferir-se per cuidar la néta. En Jordi, encara que d'entrada no li va fer cap gràcia, aquest fet inhabitual en la seva dona, va decidir no capficar-s'hi i va acabar per acceptar-ho.
Quan ella va dir-li a en Leo que l'acompanyes, ell es va sentir afalagat, però no podia deixar les actuacions al Palau, i abans que ella no reaccionés, ja havia trobat la solució,
i va proposar-li:
-Que et sembla Mar, si vens a passar la setmana aquí, al meu pis? Seria fantàstic poder-te tenir tot el dia per mi. Inoblidable el que podríem viure plegats.
Al cap de tres dies la Mar amb una petita maleta, amb el més imprescindible es va presentar al pis d'en Leo. Ell l'esperava il·lusionat.
Aquell petit pis a l'ombra de Santa Maria del Mar, va ser la matriu que va gestar les millors hores de la seva vida. Aquelles quatre parets, la presencia muda que van guardar el secret del seu amor. El balco ple de geranis vermells va convertir-se per ella en el mirador d'aquells indrets que tant s'estimava. Era com si voles retenir dins la seva memòria, cada casa, cada racó, cada moment viscut amb en Leo, perquè en el fons sabia que allò no podia durar eternament.
El que més va costar-li a la Mar va ser la separació de la seva filla. Cada dia la telefonava i en Leo notava com l'enyorava.
Van ser uns dies de felicitat total. Cap d'els dos varen fer plans de futur, sabent que no en tenien. Però aquella vivència va ser el millor que els hi havia passat a la vida.
No s'exigien res, no es feien preguntes, només vivien el seu amor aprofitant cada instant. Cada dia era un regal. Allà estaven segurs, ningú els coneixia.
En acabar la setmana en Leo, va dir-li amb cara trista, que havia de tornar a Florència, no li havia volgut espatllar la setmana, però el contracte ja se li havia acabat.
La Mar va plorar desesperadament i ell que ja se l'estimava més del que hauria volgut, va llançar a l'aire una possible sortida, encara que ja sabia que era com jugar a cara o creu:
-Vine amb mi a Florència Mar. Tinc dos passatges d'avió per demà passat. Si no ets allà a l'hora de sortida, jo marxaré. Entendre la teva decisió, i la respectaré, però vull que sàpigues que mai he estimat a ningú com a tu i que mai t'oblidaré.
Quan es van acomiadar, tots dos volien fer el cor fort, sense aconseguir-ho i la seva emotiva abraçada, plorant enfront l'església de Sta. Maria del Mar va ser observada per molts ulls anònims.
La Mar va quedar totalment destrossada, desitjava anar amb en Leo més que res al món, però no podia renunciar a la seva filla, ni canviar tota la seva vida. Finalment, desprès de molt pensar, va decidir quedar-se.


Aeroport del Prat.

L'altaveu donava les darreres noticies:

- Últim avís de sortida per l'avió d'Alitalia direcció Florència.

En Leo mirava el rellotge nerviós. La silueta de la Mar no es veia per enlloc Ell ja intuïa que no hi aniria, però encara no havia perdut l'esperança. Finalment va pujar a l'avió amb un regust amarg, de pèrdua... S'havia acabat.

Encara que els anys passaven, La Mar mai el va oblidar, i de tant en tant, anava tota sola per aquells barris que havien estat còmplices de la seva felicitat, i contemplava aquell balcó del pis d'en Leo, rememorant el passat des del bar on es van conèixer, prenent-se una copa de vi blanc.

Comentaris

  • No he pogut deixar...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 16-04-2009 | Valoració: 10

    No he pogut deixar de llegir aquesta segona part.
    Val, el mateix comentari que t'he fet a la primera.
    - Joan -

  • Comentari (2a part)[Ofensiu]
    nuriagau | 08-04-2009 | Valoració: 10

    Una segona part tant, o més, meravellosa que la segona part.

    Després de llegir-te el comentaris que tan deixat només voldria fer una petita apreciació:
    Al teu relat deixes clar que la passió per al seu marit s'ha consumit, fins i tot, potser l'amor. La protagonista, renuncia a la nova història d'amor, per un amor diferent, el de la seva filla.

    Gràcies, Naiade, per haver compartit aquesta meravellosa història d'amor amb nosaltres!

    Núria

    PS: Segurament, els relataires d'RC, pensarem en la Mar i el Leo, quan passem per Santa Maria del Mar i buscarem el balcó del pis.

  • 5è aniversari!!![Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 11-01-2009 | Valoració: 10

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Què vulnerable[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 06-01-2009 | Valoració: 10

    és una dona quan no es sent estimada! Afortunadament, per a la filla, preval l'amor de mare.
    Un relat àgil i amè. Et felicito!
    Que les musses t'acompanyin, també, aquest nou any.
    Una abraçada.
    Nonna_Carme

  • Una segona part[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 05-01-2009 | Valoració: 10

    a l'altura de la primera, amb una redacció acurada i unes descripcions que traslladen a lectors i lectores al paisatge d'aquella fogosa història d'amor. O potser n'hauríem de dir passió? Qui sap si haguessis pogut jugar més amb la resposta final de la dona. Insinuar, per exemple, que se n'aniria amb en Leo, que ja tenia les maletes fetes, que se'n va a l'aeroport i pam, just aleshores s'ho repensa i escull la opció definitiva! Però això és una apreciació totalment subjectiva i personal, que consti.

    Gràcies per relats com aquest i espero poder-ne seguir gaudint el 2009! Molta inspiració, salut i humor i projectes literaris!!!

    V

  • Relat força acurat[Ofensiu]
    joanalvol | 02-01-2009 | Valoració: 10

    sobre una història d'amor. Potser l'amor al Leo és degut a una carència de la protagonista. Parla de l'amor a la filla, però no de l'amor al marit, que no l'estima? D'haver continuat plegats, la Mar i el Leo, haguessin viscut en aquest núvol per sempre? és la l'amor una il·lusió? Quins recòndits secrets hi ha a l'intern de cadascú de nosaltres que ens fa estremir, tant de goig com de por?
    Desgranar la complexitat de l'ànima humana és un intent amb resultat infructuós, doncs en cada ésser actua com en un món apart.
    Una abraçada de llum
    Joanalvol

  • Molt bo.[Ofensiu]
    emasana | 29-12-2008 | Valoració: 9

    Tempo perfecte.
    Imaginatiu.
    Excitan.
    Enric

  • la vida, l´amor[Ofensiu]
    ESTEL | 28-12-2008 | Valoració: 10

    m´ha agradat molt el desenllaç de la novel.la, trobo que és molt realista. M´agrada la decisió que pren la protagonista, hi ha quelcom que pesa més, l´amor de la seva filla. Però ha pogut gaudir d´un amor que li ha regalat la vida, bé la vida ens regala el que som, el que donem.....
    A més pot estar satisfeta, ha viscut uns dies plens d´amor, en el que li han dit lo meravellosa que és i lo meravellós que seria compartir la vida amb ella. Ha marxat, s´acabat, però sempre en el temps romandrà en ella.

    Un petó molt gran i et desitjo el millor
    pel 2009!!!

  • Vivint l'amor[Ofensiu]
    Unaquimera | 25-12-2008 | Valoració: 10

    He trobat una coincidència entre aquest relat i el darrer meu, que em vas comentar fa pocs dies: totes dues protagonistes obren un balcó de bat a bat! En aquest cas, la Mar ho fa feliç, contemplant amb una nova perspectiva el carrer tants cops recorregut... i és que la felicitat canvia la mirada de qualsevol!
    Tot i això, l'amor no anul·la l'enteniment i per això el teu personatge sap que aquella situació no es pot perllongar massa... No pregunta, no té exigeix, no fa plans: senzillament, viu l'amor que s'ha creuat en el seu camí.

    Com tu ben dius, tots portem a la motxilla mals i bons records: els primers són icebergs que ens gelen el cor només de sentir el seu contacte, mentre que els segon són com flors que no es marceixen... la Mar ara té un bon pom a la memòria, i n'olora la flaire de tant en tant, tal com fan tantes persones a les quals el passat ajuda a tirar endavant, encara que això pugui semblar una paradoxa.
    De fet, els éssers humans som una mica contradictoris de vegades, no et sembla?

    T'envio una abraçada viva, afectuosa i blanca,
    Unaquimera

  • Fas unes descripcions[Ofensiu]
    brins | 22-12-2008 | Valoració: 10

    acurades i sensibles. Ajudes el lector a introduir-se dins el relat. Has trobat el millor final que hi podria haver en aquesta història.

    Et desitjo un molt Bon Nadal

  • Amor imposible[Ofensiu]
    Rocafort | 22-12-2008 | Valoració: 10

    No m'ha decebut gens aquesta segona part, al contrari l'he trobat captivadora.
    M'ha agradat molt les escenes on descrius aquest amor tan tendre i apasionat, recrean-te amb cada petit detall. El final que li has donat és logic, un amor imposible.
    Molt original l'escena del aeroport.

    Una abraçada i Bon Nadal

Valoració mitja: 9.91

l´Autor

Foto de perfil de Naiade

Naiade

246 Relats

1711 Comentaris

274279 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Fa temps que escric, necessito plasmar el que porto dins. També m'agrada pintar, pel mateix motiu.
Però escriure per un mateix no té cap gràcia, necessito estar en contacte amb gent que també li agradi i poder compartir i intercanviar opinions, consells.
Varen parlar-me de relatsencatala i aquí estic, satisfeta de formar-ne part.

R en Cadena



(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")


Lèvingir en va encadenar i jo he passat la cadena a orchid i entortilligat. També a gaia1, Follet, Blaumar i Atlàntida

Per qualsevol cosa aquest és el meu e-mail:

mlloretp@gmail.com