A l'obscuritat (cançò d'un turment)

És el primer poema que et llegeixo, Josep.

El trobo ple de paral·lelismes que li donen una certa musicalitat pel que tenen de reiteratiu, ara bé reforcen el contingut que vé a dir que
"la lluna plena", et diu que fugis d'aquells llocs que produeixen infelicitat.

M'ha agradat aquesta faceta teva de poeta, però, sobretot, deixa'm dir-te que el que m'agrada més de tot el que escrius és el lèxic que fas servir propi d'aquesta part de la nostra terra i això és excel·lent perquè és la millor manera de salvaguardar la nostra llengua!!
T'ho volia dir, ja des del primer escrit que t'he llegit, però no hi fa res, t'ho dic ara!!

Després d'inserir el meu comentari he mirat com quedava perquè ja m'esperava algun problema amb els tabuladors. O sigui que, en el punt on t'indico el nombre de versos i el nombre de síl·labes, queda així:

16 versos de 5 síl·labes
8 versos de 6
8 versos de 7
7 versos de 4
5 versos de 3
1 sol vers de 8

No és que sigui gaire important, però ja que m'he dedicat a mirar-ho, que quedi clar, no?

Salut!

LLIBRE

Comencem pel començament. I començant pel començament començaré dient... Buf! Amb tant començar ja m'he cansat. Potser que ja acabi!
Vinga, va: anem per feina. No voldria iniciar aquest comentari sense fer primer un advertiment: jo, de poesia, no en tinc ni idea. Ni en sé escriure, ni sé comentar-la. A partir d'aquí, pots continuar llegint o bé deixar-ho córrer (cosa que seria prou assenyada).
Però... som-hi!

El poema rep el títol de "A l'obscuritat (cançó d'un turment)", i tant la primera part com les paraules que consten entre parèntesi són molt apropiades per a la lectura que se'n deriva a continuació. "A l'obscuritat", perquè al llarg dels versos aquesta és una idea que se'ns repeteix abastament. I "cançó d'un turment", perquè el poema esdevé això mateix: una cançó de ritme trencat amb una estrofa que fa la tasca de tornada i que trobem repetida tres vegades (versos 10-16, 27-33, 39-45). La darrere, a més, per cloure el poema.
Fa un moment he dit que manté un ritme trencat. Amb aquestes paraules potser no gaire afortunades pretenc significar una estructura de versos breus, curts, irregulars, i de rima lliure. Un estil, per altra banda, que considero que lliga a la perfecció amb el missatge que, intueixo, es vol transmetre i la manera com es duu a terme.
Continuant amb el tema de la mètrica, m'he permès la llibertat de comptar el número de síl·labes de cada vers per captar-ne millor l'estructura. I malgrat que no en sé, de comptar síl·labes, els meus resultats (que qualsevol altre/a relataire pot esbotzar en un segon), han sigut els següents:

nº de versos nº de síl·labes
165
86
87
74
53
18

Així podem veure que més de la meitat del poema (32 versos) es mou entre les 5 i 7 síl·labes, mentre que la resta té 4, 3 ó 8 síl·labes.
Cal dir, pel que respecta a aquest còmput, que he fet una petita trampa. El vers 34, que en realitat té 11 síl·labes, l'he partit en dos ("On l'exèrcit // és de guerrers corromputs"), perquè penso que es tracta d'un error tipogràfic del poeta (perdó per la gosadia). I també m'atreviria a proposar que el vers 35, l'únic de 8 síl·labes, fos reestructurat perquè es convertissin en 7 síl·labes. Penso que així tot el sistema mètric i rítmic tindria més coherència.
Pel que fa al tema, és evident que se'ns parla de l'obscuritat. Una obscuritat que queda descrita com a foscor absoluta fins al vers 9, per donar pas a la tornada. Més endavant, aquesta obscuritat es converteix en dolor, angoixa, neguit (v. 17-26), i la descripció torna a callar per repetir la tornada. Però quan reprèn el tema, el poeta ja no ens parla de l'obscuritat mostrant-nos unes imatges alienes, sinó que ens immergeix a nosaltres com a protagonistes d'aquesta obscuritat ("On tots acabarem...", v. 38).
És en aquest punt on trobem la possibilitat de considerar l'obscuritat de l'autor com a sinònim no només de foscor, sinó també de la mort. Una mort metafòrica que no té per què correspondre's a una mort física, sinó que pot tractar-se de l'acabament d'un cicle, el final d'una etapa. O d'una mort genèrica producte de guerres i desastres.
Cal assenyalar també la senzillesa efectista que utilitza el poeta en el moment de fer entrar la tornada les dues primeres vegades. Abans de començar amb els primers versos d'aquesta, els versos precedents ("Aquell lloc on és? // És, és, és...") creen la necessitat d'una resposta, contesta que arriba en forma, repeteixo, de tornada. Aquest sistema no es dóna de la mateixa manera abans d'introduir la tercera tornada, però també se'ns crea la necessitat esmentada mitjançant un altre recurs ("On tots acabarem..."). Amb aquest vers punyent, el primer personificat en el "nosaltres", i els punts suspensius, el lector entra amb fluïdesa a la tercera i darrere tornada, que servirà per tancar el poema-cançó.
Particularment, des de l'òptica ignorant d'una mala lectora de poesia, considero que és un poema efectiu pel lligam existent entre fons i forma.

Salut!

LLIBRE

Mol bo Sergi!!
La nostra llengua és importantíssima per a tots els catalans; només era un apunt correctíssim que volia remarcar.

Ara em toca parlar de tu, Josep.

M'ha encantat el teu poema, i el trobo molt enriquidor alhora de llegir-lo;
tens fusta, és veritat.
No deixis evaporar aquest talent que portes a les paraules, perquè possiblement les teves venes necessiten escriure moltes més coses importantíssimes per a tu, i segurament que també ho seran per la gent que vulgui llegir-te.

Així doncs, endavant ESCRIPTURA!!

Fem una cultura ferma amb les paraules belles i tendres,
per tenir en la nostra literatura, una força descomunal ple de talent per tots els quatre costats de la nostra terra estimada, i per totes les quatre barres tan nostres!!

FEM CRÍTICA CONSTRUCTIVA,
FEM PAÍS!!

Una abraçada, Josep.

Hola, Josep.

La veritat és que tens fusta, no deixis d'escriure perquè apuntes bones maneres.

Deixa'm dir-te que m'ha agradat més aquesta poesia que els teus relats de prosa (és clar, que estan dirigits a un públic molt més jove que jo...)

Amés, tens esperit crític, i això és bo si el fas servir sobre els teus propis escrits, aquesta és la manera de millorar.

Felicitats.

P.D. No em molesta que opineu malament dels meus poemes, però us prego una mica de respecte, a tu i al teu amic. Ja em direu què us he fet per què m'ataqueu com ho vau fer. Podeu opinar, fins i tot malament, de mi i de qualsevol, però guardeu les formes. Aquesta plana és per què gaudim tots amb els escrits de tots, no per competir entre nosaltres. Qui ha de guanyar és la llengua.

Una abraçada.