A l'infern del dolor...

Un relat de: onatge
El dolor
se’t menja el crit.
Sort que no
ets roca, sents el dolor
però la tendresa
et llaura i sembra.
A temps de lluna
brindes amb enyor.
El teu somriure
és l’estel a l’infern del dolor.

Cada rosa té les
seves espines,
la flor de la
vida, també.

A la copa silenci,
brindes amb ell,
però a la cançó de viure
sempre hi poses lletra.
No et rendeixes
però el dolor sempre
et fa l’ullet...

onatge

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

846 Comentaris

394166 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com