A Lilith (Com la barca...)

Un relat de: deòmises

Com la barca absent de rems,
Llençada als corrents extrems
De l'aspriu torrent on el temps
Transcorre sense tremps,

El meu cor batega i calla
La tristor que l'embolcalla
Amb la immarcescible mortalla,
Pres en la seva malla.

"Veus la meva fam? La tems?",
Em pregunta l'aigua en postrems
Mots que vénen ensems.

La seva boca és la dalla
Que la vida talla i retalla
Mentre el pendent davalla.

Comentaris

  • gypsy | 20-04-2008

    m'agraden els poemes per la Lilith, són el seu record més viu, la forma més bella de tenir-la entre nosaltres.

    gràcies!

  • La mort sempre té gana (II)[Ofensiu]
    Salgado | 07-12-2007 | Valoració: 10

    En el seu dia el vaig comentar i em vaig oblidar la puntuació. Et dec una disculpa.

    Una abraçada, Xavier.

  • La mort sempre té gana[Ofensiu]
    Salgado | 19-11-2007

    i mai no l'acabarà

  • gypsy | 31-10-2007 | Valoració: 10

    La fam de la mort, el deliri de la dalla...

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

372 Relats

1005 Comentaris

305974 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978