Cercador
A l'espera...
Un relat de: TocaterresDins d'un túnel subterrani horrible, un búnquer fosc, d'entrada i sortida negra em trobo, asseguda en un banc d'acer pintat de vermell. Davant meu, dues vies buides, brutes i velles.
Trenquen la foscor fluorescents massa blancs, sembla que avui tots funcionen, i també tot de persones d'allò més diverses que callen, i viuen amb els seus pobres o rics motius. Alguns parlen, també en llengües estranyes o desconegudes.
Tots esperen, imagino que també esperen.
Esperem en un cimentat i gris forat.
Esperant, impacients o no, una sortida de colors que primerament semblaran curiosos i d'ambient diferent, i que després esclataran.
Esclataran en nous espais on neix el cel, la llum, núvols, carrerons, homes, dones o infants, que poblen les ciutats, barris, o boscos apartats amb els seus camins de pèrdua i troballa.
A l'espera, a l'espera de la llum del cel em trobo.
Imagino que acompanyada, ja que ells també sembla que esperin, amb posats de cert mal humor, prenent entreteniments barats i converses més aviat obligades, o potser no, per matar aquest temps de color d'asfalt i d'acer, d'aire carregat i estancat.
...
Una veu anuncia per l'altaveu que hi ha demora. I l'espera es fa llarga, i més llarga, i tant llarga, que tant se val.
I diuen: - Si us plau, no creuin les vies -.
I l'espera es fa llarga,... i més llarga.
(petit manifest crític-líric sobre la renfe)
Comentaris
-
Miracle o llum[Ofensiu]Bonhomia | 28-01-2010 | Valoració: 10
A mi a vegades em passa que he de creuar vies, a la vida, que m'han prohibit. I després ve el desencant. Però jo, com a persona lliure, no em podia quedar on era. Moriria en vida. I arriscar-me sempre val la pena, sempre s'ha de lluitar.
Esperant en un tren hi ha molta gent, gent que cerca la llibertat o que se l'ha negada, o pitjor, que li han prohibit i no pot creuar vies com ho faig jo, perque la llibertat només és per a alguns, per desgràcia. Perque el món és plè de vies i de trens a l'espera, alguns d'un miracle, d'altres a la llum.
Sergi
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Existeix convertir-se en buit?
- I ara jo
- Llum d'espelma
- Les troballes en la solitud desitjada
- Menjar xocolata negra
- I seguiré somniant, tot esperant, el que ja he trobat
- NIT DE PURGA, un disomni acurat
- Que fàcil que és, enamorar-se quan no hi ets...
- Hi ha dies en què es veu tot de colors
- El tren que em diu que serà estiu
- Sense tocar de peus a terra
- A l'espera...
- Bufa... Busca...
- Matinada...