a les properes eleccions compraré les restes de mi...

Què són créixens si jo a Llubí no n'he vist mai? Deu ser que no existeixen... O només al Mercadona, on tot són marques blanes... o en un herbolari...

Ortogràficament no es poden menjar, ni es poden infusionar, ni es poden escriure amb b de bréixens.

És una planta que té nom d’animal en plural perquè lladren quan els menges i si te despistes te claven una queixalada i t'infecten de ràbia i no proves mai més carn. Pus!

Si me dolen, els créixens, seré Llúpol, amb MAJÚSCULA, i no la faig esdrúixola perquè no estic tan amargat. Me’ls empassaré quasi sense rosegar i seguiré amb un plat de mÁrmitako i segur que voldré fugir, sadoll de erres minúscules i punts i comes que no sé quan posar...

Hi haurà un home gras a la porta, ple d’interrogants! Li hauré de salivar sense malícia dues admiracions, suaument, aquest senyor que me mira amb menyspreu, a la cara?

Després, entraré a la botiga del costat i compraré les restes de mi que romanen espargides sobre un sòl subratllat i en negreta. Seran les restes de mi que som dona, de mi, plena de ces trencades, rompudes a cosses.

Menysprearé la caixera amb dos bitllets arrugats perquè els comprovi, i sortiré corrents abans que s’adoni que són paperetes de vot per correu de les properes eleccions recaducades.