A les palpentes

No sóc cec. No m'han embenat els ulls. Però camino a les palpentes. Duc els ulls oberts, ben oberts. Però sembla que no hi veig. Les imatges arriben als meus ulls, com els sorolls a les meves orelles, però no hi veig, no hi sento.
M'he quedat sol. Ella ha marxat. No volia allò que jo li donava. Necessitava més. Un company, un amic, no només algú amb qui compartir pis i llit.
Camino a les palpentes. M'ho havia dit moltes vegades. M'ho havia demanat sovint. 'Vine. Parlem. Parla'm.'. Però jo estava cec. Estava mut. Estava sord.
I ara... Ja no té remei. Ara camino a les palpentes perquè he perdut el rumb, he perdut el motor de la meva vida, he perdut l'alegria, la il·lusió, el coratge, el somriure.