A LES PALPENTES

Un relat de: Jordi Abellán Deu
Si el passat fos part del futur
i no tan sols la seva anterior causa.
Si el futur no sorgís del passat,
lliure així de ser-ne conseqüència.

Seria tot el que la ment processa,
allò amb què el cor furiós batega
i el què dels genitals acciona els ressorts,
actes només de la pròpia voluntat?

Podria tal vegada trempar, ja que sóc home,
o mullar-me si fos dona davant d’una equació.
Quedar-me impassible davant el patiment,
ja que no seria més que un procés intel·lectual.
Qui sap si per mera decisió del patidor?

Una posta de sol serà un fet físic tan sols
sense principi ni fi ja que és un cercle viciós
que no té cap transcendència en el cosmos
en orbita contínua que torna, torna i torna.

Tal vegada seria sabedor de la totalitat
i no m’enlluernaria amb l’atzarós fet
de passar al teu costat pel carrer
sense saber-te bella i ni desitjar-te.

Sabria que morir és un pas necessari
i potser fins i tot quan m’ha d’arribar.
Possiblement l’instant de la mort de tots
La meva, la teva, i la dels fills dels dos.


Llavors seria del tot omniscient,
coneixeria els secrets de l’univers,
i tot estaria escrit en la memòria,
no del passat, sinó del que vindrà.

Seguir la seqüència del temps em fa dèbil
anant a les palpentes del que esdevingui.
Mes aquesta cega ignorància em fa valedor
de la meravella més gran tal com ho veig jo.

La sorpresa de viure i escandalitzar-me;
de la total ignorància passar a la llum;
amb els sentits haver palpat allò que
el cor em fa palpitar o de desig trempar.

Comentaris

  • Palpant...[Ofensiu]
    Montseblanc | 19-04-2017

    Viure sense l’esclavatge del temps ni dels records? Encetar cada dia sense prejudicis ni pors? No patir per endavant? He entès que proposaves això però que al final ja t’està bé, ser una fulla al vent, no? Meravellar-te pel que som, res i tot...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jordi Abellán Deu

Jordi Abellán Deu

125 Relats

197 Comentaris

42609 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.

Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos, perquè no me'n considero de poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.

El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.

En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.

Una abraçada relataires.

Jordi


P.D.

Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.

Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.

jordiabellan@gmail.com