A les altres jo

Hola Laures,

Jo, com vosaltres, també em dic Laura Bohigas Vendrell, i per algun motiu inconcret, el meu cervell ha decidit que seria interessant posar-se en contacte amb vosaltres. Evidentment, li he fet el poc cas habitual, però sí que he trobat que podria ser entretingut escriure-us una carta. Perdoneu que no us tracti de vostè, però és que, què voleu, el fet d'anomenar-nos igual, m'atorga un sentiment de confiança, del qual possiblement no en sóc digne. Però és igual, el sentiment el continuo notant present. Abans que res, fer-vos cinc cèntims del que és la meva vida, només com a excusa per una posterior demanda d'informació sobre vosaltres, que és el fet principal que ocupa aquesta carta.
Doncs bé, jo, no cal ni que ho digui, em dic Laura Bohigas Vendrell, fa una mica més d'un mes que vaig assolir l'edat dels dinou anys, i dedico la major part del temps a estudiar arquitectura. Visc a l'Eixample de Barcelona, en un pis amb unes amigues, encara que el cert és que una porció molt gran de mi mateixa és de Girona, i sempre que puc, em passejo pels carrers humits i estrets de la ciutat. Encara que també m'apassionen les ciutats grosses i plenes de gent, i per això, una altra porció immensa de mi mateixa és de Barcelona. En un futur, vull ser arquitecte, però també tinc cinquanta coses més al cap per ser. Fa poc, vaig tenir uns segons d'inspiració i vaig veure una via clara que podria dur-me cap un dels futurs que desitjo, relacionada en el camp de l'arquitectura. Però encara és molt difosa, i vull trepitjar-la amb peus de plom.
Bé, feta aquesta breu descripció del que seria la meva persona, em veig prou en cor com per preguntar-vos, finalment, quatre coses que m'agradaria saber sobre vosaltres. No us preocupeu, l'únic que vull és fer-me una idea mínima del que us envolta, m'interessa saber coses tan elementals com l'edat -no hi fa res, que sigui un nombre aproximat-, el lloc on residiu, o el lloc d'on us sentiu part, a què dediqueu la vostra vida, i el que considereu adequat de fer-me saber. Estic convençuda que, si mai ens arribèssim a trobar, podríem tenir un seguit d'interessantíssimes converses sobre anècdotes relacionades amb el nostre nom.

En fi, una abraçada -si em permeteu l'atreviment-.

Espero amb ànsia la vostra resposta.


Laura Bohigas Vendrell.