A l'Argentina

Un relat de: Lois Tarranco

Avui he rebut una carta que em parla de sentiments, de sinceritat, d'afecte i sobretot d'enyorança, aquesta que no pot contar allà on està, però que cada dia envaeix la seva ment i el seu record. La vida és dura, aquí i allà, això és cert, però si aquestes lluny de les persones que més vols encara és més difícil de portar. Gràcies que en aquests temps tenim aquests mitjans que en pocs segons pots parlar, escriure, rebre notícies d'ells que estan a milers de quilòmetres, les cartes arriben cada dia més aviat i et pots veure en directe per mitjà de l'ordinador..., però malgrat això nos falta el principal, la qual cosa m'escriu, el desig d'abraçar-nos, de besar-nos, d'estar agafats de les mans durant un llarg temps, recordant les coses que passem plegats, bones i dolentes. Encara que les dolentes ja se m'han oblidat, en la meva ment només queda el millor de la gent, els moments deliciosos que vam passar, i que potser no aprofitem tot el que vam poder i ara en estar lluny enyorem i ens penedim de no haver dit o fet això que ara donaríem la vida per tenir. Em queda el consol que ho estimo amb bogeria i que ell també, que ens escrivim molt i que cada setmana va parlar amb ells dos cops, sembla com si estigués al costat quan el sento, però en la seva veu es delata aquesta tristesa amagada, retinguda, que porta dins. Avui dedico amb tot el meu amor i afecte aquest relat dels meus pensaments al meu germà, a totes les persones que tenen algú ben lluny, i que no podem viure el dia a dia amb ells, a tots els que estan en està situació perquè si que és dur, molt dur, i segur que ens perdrem moltes coses, perquè no estarem amb ells. Adéu germà meu…des d'aquí la teva ciutat estimada et va enviar un buf d'esperança, amor i afecte.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lois Tarranco

Lois Tarranco

20 Relats

13 Comentaris

20107 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Em dic Marian, tinc 42 anys, m'agrada molt escriure, crec que des de que tenia 4 o 5 anys pensava ser escriptora, escara que sigui un somni. Tinc molts relats, poesia, i escrits de reflexions (com li dic jo).Aquest lloc m'agrada molt, perquè soc de Barcelona, i parlo català, però sempre he tingut problemes al escriure. Això fa que aquí estic aprenen a millorar la meva escriptura en català. Son una persona positiva, vital, somriure, i m'agrada viure la vida intensament, sentir-me viva, i viure com si fos l'últim minut de la meva vida. Espero compartir moltes coses amb tots vosaltres, i també soc una forofa de Edgar Allan Poe, Kundera, Jack London, i sobre tot de Gustave Flaubert.

Crec que la vida esta plena d'il·lusions i no s'han de perdre mai. La meva il·lusió esta dintre meu, i cada dia trec una mica, només una mica pels demès. En els meus escrits tracto de treure tot lo que penso, enyoro, estimo. Això es lo mes important.

Darrera de cada lletra hi ha un sentiment, un crit, un desitjo de que alguna persona escolti les meves paraules, que les senti com jo vull que les senti, amb un amor especial, amb un tracte senzill. com la vida mateixa.