A l'àngel fet de negror i estrelles

Un relat de: Marta F.
Alça'm, porta'm amb tu cap aquest cel fosc ple d'estels que a tu et dóna forma i vida i a mi em concedeix un anhel que fins ara desconeixia. Deixa que la meva consciència mori contemplant la llum de les teves estrelles i es transformi en un trosset més de la negror que les envolta i observa. Agafa'm amb força dels braços, ésser fet de nit pura, i deixa'm fondre'm amb la teva natura fins que ja no recordi l'herba obscura que fins ara m'ha permès viure aprenent sempre. Nit neta plena d'estels, deixa que els meus ulls s'ennueguin per les llàgrimes i es perdin en una bellesa que, fins que no vaig començar a córrer sota aquests arbres, m'ocultaves. No m'intentis fer comprendre que la teva lluïssor també s'amaga, de diferent manera però igualment intensa, a la fortalesa de la terra que sempre subjecta els meus peus, els pilars de la meva ànima; no m'ho intentis fer veure perquè aquesta nit desitjo, anhelo, ser cega. Àngel fet de negror i estrelles, ensenya'm el lloc d'on véns, mostra'm on s'amaga avui la lluna. I mentre ho fas, murmura amb la teva veu de vent el secret de la llum dels teus astres, que jo et prometo que quan els meus peus tornin a sentir l'herba que hi ha sota seu, i quan el sol camufli la teva mirada, jo buscaré de manera incansable el secret de la llum de la terra i te l'explicaré amb la meva veu d'ocells i pètals.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Marta F.

3 Relats

3 Comentaris

1329 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Normalment, escric aquí: Imatges de paraules