A la vora del mar

Ahir...
Avui...
Tot sembla borrós...

Estava assentat al banc on ens vam conèixer, quan de sobte vaig sentir que havia hagut un accident. Que el cotxe al que viatjaven les víctimes havia caigut a la mar. Estava confús. No havies vingut. No se perquè el cor em deia que eres tu. Sense pensar-m'ho dos cops em vaig posar a córrer. La veritat es que no sabia on anava, només volia saber que estaves bé. Vaig arribar on s'aglomerava la multitud de gent. No podia veure res, però vaig intentar colar-me entre les cames dels bombers. Vaig tancar els ulls, mentre el soroll de les grues i helicòpters em rodejaven. Tremolant em vaig apropar al fil del penya-segat. Els policies em cridaven que parés, que era perillós. Però jo no escoltava res, tot estava tan borrós... Em vaig apropar i vaig mirar a la mar, ja no em semblava tan maca com quan la mirava amb tu. En aquest moment van treure un cotxe amb una grua i el van dipositar al terra. Hem vaig girar lentament i vaig veure que era el teu. El meu cor es va parar de cop i sense pensar-m'ho dos cops hem vaig tirar. Notava com l'aire m'acariciava la cara, tot semblava detenir-se i mentre queia sabia que era el final. Que no et trobaria a l'aigua, que no estaves alla per detenir-me. Finalment vaig caure a la mar. L'aigua estava molt freda i tot just no es podia ni respirar. Amb dificultat vaig poder moure'm i pujar a la superfície. Però el que vaig veure al sortir era igual que tot el que havia sota les meves cames. Vaig nadar i nadar sense saber molt bé fins a on, només l'impuls de trobar-te em mantenia amb vida. Vaig arribar al lloc de l'accident marcant amb una boia i sense pensar-m'ho dos cops em vaig submergir i vaig començar a bussejar. Les bombolles m'envoltaven i començava a fer molt de fred. Molts cops sentia el desig de parar-me i tornar a ascendir, però sabia que no et podria tornar a veure respirar. Finalment et vaig trobar. T'havies quedat atrapat entre les restes d'un altre cotxe. Vaig nadar, encara no se com fins a ti i mentre t'agafava la mà, et vaig empènyer fins a dalt, intentava salvar-te. Donava igual que no em quedés enrere, lo més important era que et veiessin els guardacostes i et rescatessin. Al final per la inèrcia de l'aigua vam aconseguir pujar ràpidament, encara que a mi ja em començava a faltar l'aire. Quan vam aconseguir sortir de nou a la superfície tot es va tornar gris, i ja no recordo res. Només que vaig aconseguir arribar a la vora del mar i sortir amb tu als braços. De seguida una multitud d'ambulàncies i metges es van tirar a sobre meu.

Ahir...
Avui...
Tot sembla borrós...
Encara continuo aquí, al passadís de l'hospital
Per si algun dia despertes
Per si algun dia decideixes tornar