Cercador
A la vora de la mar
Un relat de: Jo- Compartir:
La mar embogida
dins dels nostres llavis
acaronaven el bell indret del fred.
Efervescent amor que ens uneix
com l'espuma en cada croada
com el so d'un crit intolerant.
Pitjàrem la terra amb els peus àrids
pessigolleigs constants ens recorrien els cossos
pensant en el moment de fondre'ns.
Asseguts mirant el mar en calma,
abraçats vora la llar del blau
llis, potser trist, potser alegre.
Quedant-nos adormits
amb un soroll inocu,
inoblidable com aquella nit.
I ara,
cada cop que veig i sento el mar
recordo un instant excels, perpetu,
en què tu i jo ens unirem,
vora el brugit de l'aigua
i el fervent tacte de la sorra.
Comentaris
-
El teu poema[Ofensiu]brideshead | 14-03-2006
m'ha transportat a la platja, i m'ha deixat sentir el so de la mar brava, acaronant unes pells embolcallades pel plàcid i bell somni de l'amor...
"...
I ara,
cada cop que veig i sento el mar
recordo un instant excels, perpetu,
en què tu i jo ens unirem,
vora el brugit de l'aigua
i el fervent tacte de la sorra".
Aquest últim vers li dóna el toc perfecte i impecable a un poema suau i cristallí.
Felicitats!
l´Autor
13 Relats
15 Comentaris
14158 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67
Biografia:
Doncs fixa't ara en quina cosa més indigna em volies convertir. em volies fer sonar, feies veure que coneixies els meus forats, volies arrancar el cor del meu misteri, em volies fer sonar de la nota més baixa fins a la més alta del meu registre [...] ¿Et penses que jo sóc més fàcil de tocar que no pas aquesta flauta? Dona'm el nom de l'instrument que vulguis, però per més que em refreguis no em trauràs ni un so.HAMLET, III, 2