A la teva indisposició

-La meva vida no està a la teva disposició!-cridà ella.

De resultes, l'altre no es trobà bé, habitual recurs per fer-la sentir malament. Sense importar-li massa, ella va posar sobre la taula un joc que feia molt que no usaven. Tot seguit la Tània, momentàniament, va quedar-se quieta a la cadira observant el quadre d'un gat tigrat vermellós amb un cargol bover al cap fent-li de barret. En Broquendra, que havia estat donant-li l'esquena, va girar-se per iniciar (reiniciar) el recordar-li el reguitzell de motius que feien que ella depengués d'ell. Sospirà traguent tensió, en descobrir el parxís a punt.

-No entenc com només en això, sempre m'has guanyat!

Sempre era sempre. Cada partida.

-L'he tret per tombar-te definitivament.

Li estampà el tauler per la cara, l'estaborní. Cada fitxa i cada dau, després, els li distribuí per la cara, com una composició creativa gens comparable a la pintura del felí. La Tània, momentàniament, gaudí sent imaginativa.

Tornà a la realitat dita realitat. Agafà les maletes i marxà.

Quan Broquendra s'hagués refet, seria lluny, lluny enllà, amb en Paulus, jugant a l'oca, joc que ella dominava tant i tant.