Cercador
A la terra de l'ànima...
Un relat de: onatge- Compartir:
“S’esquitlla l’instant
per les parets del temps.
Serva’l dins del cor”.
L’instant és feble a la fornal de viure
i és fort a l’enclusa del cada dia.
L’instant que fa sortir el sol
o la lluna, el que obre la
cremallera dels núvols
i neix i surt enfora la pluja,
de vegades amb la bufanda
de la tempesta, l’instant
entre llàgrima i somriure,
entre la rosada als llavis
i la carícia que els acarona...
Per els arestes del temps
van florint flors
i hi anem perden pètals,
també des de les arestes
atalaiem el mar on sempre
hi tenim viatge
amb vaixell de paper
la vela del poema,
el timó del vers,
els rems de la metàfora...
Dins del cor, l’almívar
de la sang, el galop
dels sentiments, el batec
de viure i volar amb
l’estel de vida.
Servem tot el que ens penetra
se’ns llaura sembra i arrela
a la terra de l’ànima...
onatge
per les parets del temps.
Serva’l dins del cor”.
L’instant és feble a la fornal de viure
i és fort a l’enclusa del cada dia.
L’instant que fa sortir el sol
o la lluna, el que obre la
cremallera dels núvols
i neix i surt enfora la pluja,
de vegades amb la bufanda
de la tempesta, l’instant
entre llàgrima i somriure,
entre la rosada als llavis
i la carícia que els acarona...
Per els arestes del temps
van florint flors
i hi anem perden pètals,
també des de les arestes
atalaiem el mar on sempre
hi tenim viatge
amb vaixell de paper
la vela del poema,
el timó del vers,
els rems de la metàfora...
Dins del cor, l’almívar
de la sang, el galop
dels sentiments, el batec
de viure i volar amb
l’estel de vida.
Servem tot el que ens penetra
se’ns llaura sembra i arrela
a la terra de l’ànima...
onatge
Comentaris
-
Una carícia per l'ànima[Ofensiu]Núria Niubó | 04-09-2011 | Valoració: 10
Un cant dolç i profund a la vida.
Un poema que llisca suaument dins l'ànima i es passeja pels racons més íntims.
Un viatge pels sentiments, per servar i lliurar-los sense dolor.
Un poema magnífic en fons i forma, per anar-lo rellegint, és com una cura per l'esperit.
Felicitats onatge, que la vela del poema i el timó del vers et duguin sempre a bon port.
Una càlida abraçada per compartir el teu batec de viure.
Núria
-
molt bonic poema[Ofensiu]joandemataro | 30-08-2011 | Valoració: 10
onatge, delicat i pregon
felicitats
j.
l´Autor
462 Relats
846 Comentaris
394227 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.
No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.
(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)
GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.
Per al que convingui, no mossego.
onatge@gmail.com
onatges.blogspot.com