A la riba...

Un relat de: Maribel

A la riba de la cala
on l'escuma veig saltar,
i picar contra les roques
les onades del meu mar.
Es aquí on vull estar-me,
a la vora d'aquest blau,
es color de l'aigua verge
dels pins es el reflexar,
es la sorra que tremola
entre els dits al relliscar.
A la riba de la cala
on el cel es torna clar,
on la llum del sol s'engresca,
fa llumetes d'aigua i sal,
i et convida a que somiïs...
...vine amb mi...dóna'm la mà.

Comentaris

  • Blau d'onada[Ofensiu]
    Unaquimera | 27-11-2007 | Valoració: 10

    Efectivament, "A la riba de la cala on veig saltar les onades del meu mar... Es aquí on vull estar-me, a la vora d'aquest blau!"
    M'he alegrat molt d'haver arribat fins aquí i haver-te descobert: així he descobert el teu poema i el teu estil.
    Saps expressar-te i fer anar les paraules per dibuixar escenes.

    Ja que tenim coses en comú i que he trobat força atractius els teus versos, tornaré un altre dia, no ho dubtis...

    Entre tant, t'envio una abraçada dalt d'una ona ben blava des de la meva platja,
    Unaquimera