Cercador
a la recerca del tresor
Un relat de: teresa serramià i samsó- Compartir:
I entre hores partides a quarts, em trobo;
-crema i nata fonent-se dins la boca-
el temps és un pastís d'aniversari fet a trossos;
el jo, la fava del tortell de reis
que em toca i em malmet
les dents;
i pago
i sempre quedo a deure.
Comentaris
-
Una gemma [Ofensiu]Bruixot | 23-10-2006
un diamant
una ploma
un brillant
Així, plantat,
al mig de la pantalla.
I el miro i el remiro
en la seva perfecció
tant profunda
tant captivadora
tant tant!
El tresor és el teu poema.
Xavier
-
molt bo...[Ofensiu]Capdelin | 21-10-2006 | Valoració: 10
el parentiu amagat del títol i el contingut del poema... molt encertada la passada ràpida sobre la comparació entre pastissos i el desig...
i exitós el final amb un toc daurat de reflexió interior.
Poema breu, que baixa gola avall amb sucre marró i que et sorprèn al final positivament: perfecte!
Una abraçada -
una contínua recerca...[Ofensiu]ROSASP | 21-10-2006
Ai, Teresa! No se pas com pots extreure conceptes tan profunds de coses tan vanals i quotidianes. He pogut sentir el tacte i el gust d'aquest pastís fonent-se a la boca, de fet ens alimentem de nosaltres mateixos: de l'amor que sentim, de les il·lusions, dels somnis, de l'esperança, del dolor, de la tristesa...
I viure conscientment té un preu, un preu que per molt que es pagui, mai pot comprar del tot el sentit de l'existència.
M'ha fet pensar en un poema de Màrius Torres que s'anomena "Tenim set d'existir més enllà de les formes". No sé, de vegades tinc la sensació de que tothom, a la seva manera, es passa tota la vida a la recerca del tresor.
Aquest poema me'l enduc a preferits ja mateix.
Una abraçada molt gran! -
Mmmm[Ofensiu]Lady_shalott | 21-10-2006 | Valoració: 10
altre cop has fregat la llàntia... digue'm la veritat, quants genis hi tens a dintre amagats?
M'agrada aquesta mirada present, que sembla que es dolgui d'haver perdut la innocència...
T'he de dir que em costen una mica entendre, però que el vers:
el temps és un pastís d'aniversari fet a trossos;
el trobo magnífic.
No dubtis que t'aniré comentant,
Lady Shalott