A la recerca d'aigües millors

Un relat de: Sergi Elias Bandres
A LA RECERCA D’AIGÜES MILLORS

Em moro… tinc ganes de vomitar… m’estic angoixant contínuament…
Aquest és el meu estat ara i aquí. La pluja i la boira em fan por.
Els crits de la lluna em roseguen la meva ànima sepultada en aquest brut món.
Vaig a la deriva en una nau de mars infinits amb la sang de tots els cetacis.
Déu em tira un dau al cap com a venjança pel meu mal joc en aquesta mala vida.
El llamp espectacular em duu al tro que m’enfonsa aigua avall.
Nedo, mort, entre sang i plàncton que mor òbviament.
Mai hauria imaginat que la meva vida següent fos tant mortificant.
Tant com l’altra?
Doncs buscaré en aquest mar sense vida.
No em rendiré mai.
Agafaré un corrent d’aigua i combatré per la meva felicitat.
Sempre, sempre ha de quedar quelcom de bo.


Sergi Elias
12-3-17

Comentaris

  • Està bé[Ofensiu]
    llegiresviure | 25-03-2017 | Valoració: 8

    això de no rendir-se però em sembla que la victòria és impossible.

  • Estaria bé...[Ofensiu]
    Montseblanc | 21-03-2017

    ...que això de la reencarnació en animal ens passés a tots, i que quan succeís tinguéssim encara una mica de consciència humana, per sentir i patir una mica més tot el que els hi estem fent...

  • Hola Sergi[Ofensiu]
    Lalalau | 16-03-2017 | Valoració: 10

    Hola sergi, vull saber com estas, i no he trobat cap altre manera, sóc la Laura

  • Hola Sergi[Ofensiu]
    Lalalau | 16-03-2017 | Valoració: 10

    Hola sergi, vull saber com estas, i no he trobat cap altre manera, sóc la Laura

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sergi Elias Bandres

Sergi Elias Bandres

620 Relats

1715 Comentaris

370535 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Vaig néixer el 9 d'Agost del 1.978 i em van posrar a la incubadora, a l'Hospital Parc Taulí de Sabadell, la meva ciutat. El primer record que tinc des de llavors sóc jo complint quatre anys davant el pastís i el meu iaio, que morí d'accident laboral quan jo en tenia deu. Als meus vuit anys la meva mare va agafar un trastorn i va aguantar fins que jo en tenia setze, quan es va llevar la vida. A partir de llavors vaig tenir molts problemes amb l'L.S.D. i als dinou anys vaig heretar el trastorn de ma mare, encara el tinc. He estat ingressat tantes vegades... i fa por, fins terror.

Però tinc felicitat i això no se m'escapa.


Sergi