A la Ponxe

Un relat de: AnNna

Paraula que crida en silenci tot demanant llibertat
Olor d'herba fresca, de camp entre carrers de ciutat
Negre que poc a poc es difumina en blanc
Xàfec interminable de rialles, joventut, bogeria
Emmetzinada de vida, verí mortal

Comentaris

  • No conec a la Ponxe[Ofensiu]
    Màndalf | 09-11-2005 | Valoració: 10

    però entre el teu poema i el seu nom m'agafen unes ganes de conèixer-la que és massa. Bé, a tu també, eh? A tu encara més. Més que res per donar-te la llibreta per enganxar els punts.
    Ara si que me'n vaig a dormir tranquil.
    Bona niiiit,....!

  • crec...[Ofensiu]
    Capdelin | 08-11-2005 | Valoració: 10

    que has fet un RETRAT modern, sec, concentrat, amb pinzellades de grafitti de ciutat, flamarades de bengales, píndola psicològica i una mà ràpida i genial! com aquesta bengala de foc blanc envermellit de fum que es nega a morir flama, desafiant la nit que no pot ofegar el teu rebel color taronja...
    deu estar orgullosa la Ponxe
    una abraçada!

  • Uaka![Ofensiu]
    Leneta | 19-10-2005 | Valoració: 10

    Jajajajajaja És la Ponxe en personaaaaa!! És ellaaaaa!!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: