A la meva nova mare

Estimada i encara desconeguda mare:

Ja sé que per a mi és especial saber que la que ha de ser la meva mare per a tota la resta de la meva vida, no ho hagi estat durant els primers vint-i-quatre mesos de la meva existència, però això no és el més important. El que de debò em fa sentir feliç, és pensar que a diferència d'altres infants, jo podré gaudir d'haver tingut dues naixences. La primera- ja ho saps- és la que em va permetre que ara jo pugui estar físicament amb tu, i la segona, és com si novament fos protagonista d'un part molt i molt distint. En aquesta ocasió, tu mare, seràs la que esclataràs en plors d'alegria sols en veure'm per primera vegada, com si hagués eixit a una nova llum, i jo a diferència de tots els nadons, no ploraré pas en aquesta ocasió, ans el contrari, l'únic acte reflex del que seré capaç, serà oferir-te un ampli somriure en adonar-me que "neixo" vers a una vida millor, la que tu ja m'ofereixes des d'ara. També, en notar la teva expressió de felicitat exultant, ja sabré entendre, malgrat m'ho expressis amb un llenguatge distint del meu, que en eixos moments m'estaràs dient el primer "t'estimo" dels molts i molts que seré capaç d'evocar-te en el decurs de les nostres vides juntes.

Benvinguda doncs mare, -t'agrada oi que et digui mare?- i permete'm que de bon principi ja et demani un gran favor. No serà l'únic però potser sí el més important per a mi: Porta'm el més aviat possible a casa teva, millor dit, a casa nostra, doncs tinc unes ganes boges de notar ja com em sento d'estimada en el millors dels calius que em sabràs obsequiar juntament amb els meus nous avis i la resta de la nova família tota.

Sempre teva, Zina