Cercador
A la meva ermita interior
Un relat de: onatge- Compartir:
A la meva ermita interior
A la meva ermita interior
només la meva veu
i el teu eco....
Una espelma amb flama
a l'altar de la vida,
no més sants que
el sant del dia.
Campanades al meu temps.
agenollat només
per sembrar la terra.
Estampes antigues
amb la pols de l'enyorança.
Brindo amb vi de la terra
per retornar a la terra.
La llum de la lluna
em pinta d'ermità.
Els records són àngels
al cel dels meus pensaments.
Camino descalç i les pedres...,
em fan saber
dels camins equivocats.
Les flors em donen vida
abans de morir.
El cor és un brodat
de somnis desperts i adormits.
A la meva ermita interior
només l'olor de la terra
després d'haver plogut,
la sal del mar,
del meu mar tan estimat i enyorat.
El cant dels teus llavis.
La plenitud del teu cos
i el testament d'ànima.
onatge
l´Autor
462 Relats
846 Comentaris
394248 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.
No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.
(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)
GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.
Per al que convingui, no mossego.
onatge@gmail.com
onatges.blogspot.com