Cercador
A la mar
Un relat de: estelcaigut- Compartir:
La brisa t'acarona la pell,
elevat com per art de màgia
la teva veu s'enfila entre el vent
i la música es perd al buit de la mar.
La remor de l'aigua crea la banda sonora perfecta
una mirada, un sentiment i una esgarrifança
de sobte em mires, et miro
avergonyits per hores passades
fem un gest de complicitat
mentre les onades s'estavellen a la costa.
Hores mortes sota el sol
tenint constància l'un de l'altre
pensant en els minuts units,
complicitat, tensió i timidesa.
Les ones es fonen entre la sorra
creant un clima tènue i lleuger
la sal se'ns incrusta a la pell
i el sol ens resseca la il·lusió.
Comentaris
-
M'agrada[Ofensiu]c | 24-08-2006 | Valoració: 9
lleuger i que arribi a tot el món, d'una manera sencilla però que entra...
L'única cosa que vull comentar, una mica en contra, és la segona estrofa (contant que cada punt és una estrofa). Jo crec que hi hauries de posar un punt i coma, "de sobte em mires, et miro; ", per què després l'estrofa següent parles amb plural, i per això crec que s'hauria de separar.
Tampoc és que sigui un comentari en contra, és un comentari per intentar millorar aquesta estrofa, que crec que hi falten uns quants signes de puntuació per tal que acabi de lligar. Perdò, uns quants no, només aquest (o almenys crec jo).
Pel que entenc a l'últim vers, "i el sol ens resseca la il·lusió" és com si tot s'acabés, d'alguna manera, la màgia.
És un poema bonic. L'estrofa que m'ha agradat més és la primera ;) És màgica, no sé, agrada.
Una coseta més, al meu gust jo hagués fet punt i a part, vull dir deixar un espai entre un punt i el proper vers. Així queda tot apilonat.
ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!
Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta
(podràs observar que l'enllaç no funciona. Això és perquè ara el domini .cat no funciona. L'únic que has de fer és canviar (al lloc de la direcció de la web, a dalt) el .cat per .com )