A la freda realitat, sense tu

Un relat de: borrokan

Inquetud. Les gotes de suor em regalimen front avall, em recorren la cara. Em cargolo entre els llençols del llit intentant palpar alguna cosa, a algú. És inútl. Estic sol enmig d'aquelles parets blanques, decorades amb aquelles cortines onejant al dolç vent d'estiu. Voldria obrir els ulls i girar-me per veure la teva persona, als teus ulls foscos mirant-me.
No entenc perquè, però un impuls em fa venir unes ganes terribles d'aixecar-me i buscar-te. Corro escales avall fins arribar al passadís que em condueix fins al menjador, la meva esperança de trobar't-hi ,llegint un dels teus llibres mentre contemples la sortida del sol, no desisteix. Passo l'arcada que separa dites estantçes, i no apareixes allà. Paro de sobte i començo a caminar, a poc a poc. Miro la prestatgeria on hi ha tot allò que tan t'agradava a tu, continuu caminant per davant del sofà on tantes vegades ens haviem estimat. El balcó de la sala apareix davant meu, trobar't-hi… Obro la porta i surto, la meva ment em fa arribar a la freda realitat, sense tu. No deixo de preguntar-me on deus ser, amb qui, perquè…

El mateix impuls que m'havia fet llevar em recore altre cop. Una màgia que inevitablement et converteix en esclau dels teus propis somnis, em convida a asseure'm al piano de la nostra habitació, al costat de la finestra. Les cortines onejant l'acaricien suaument, tal com ho feies tu quan tocaves aquelles peces que tan transmetien.
Intento imitar el que feies que sortís d'aquell aparell quan t'hi acostaves, però és inútil fer-ho.

De sobte, la mirada se'm desvia cap a la finestra, cap a aquell preciós cel que tan t'hauria agradat veure si estiguessis allà. Veig a una parella de coloms reposant en una de les branques del nostre plataner. És una imatge increíble, digna de ser fotografiada. M'aixeco depressa del piano i camino amb pas lleuger a buscar la càmera de fotos, aquest moment s'ha d'immortalitzar. L'agafo i m'afanyo per tornar al piano, però quan hi arribo l'imatge és ja diferent: un dels dos coloms ha alçat el vol…


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer