Cercador
A la consulta
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Dues rengleres de cadires adosades de fusta del to del faig. I un passadís emmig.
La gent, asseguda, encarada.
L'hora de citació és només orientativa.
El sol agosarat visita els/les que s'han de visitar.
Em fa venir el cap el títol d'un llibre."Pantaleón y las visitadoras". Un nom que em crida i que, no obstant, no he llegit mai.
Darrere la porta blanca, la número 13 (ja farem sort), el de la bata blanca també està assegut i rere una taula blanca. Dits suant de tant teclejar a l'ordinador. Al seu costat, a terra, una galledeta per recollir aquestes gotes i regar una planta que fa maco.
Què té, què no té, què pot tenir, què tindrà. Es grata la calba, lluent com una bombeta incandescent.
Els asseguts/des: què tinc, què no tinc, què puc tenir, què tindré.
El mot POR adquireix diferents gradacions, dimensions, malgrat la insistència de la llum solar alegre que acarona tots els rostres. Que vol que li facin cas!
Una àvia llegeix un llibre Biblioteca Gentil, segurament de l'any de la picor. Mida butxaca, fulls groguencs.
Una dona que ja té filles de vint anys, tot i el meravellós pentinat adequat (és perruquera) projecta una gran pena (només guarible si la dipositem en un prat ple de flors i la deixem córrer i giravoltar).
Dues persones conversen de temes habituals, per passar l'estona. I que no s'esgotin. Ell és més parlador, ella més escoltadora. Ell té un peu fotut entaforat en una espardenya amb la imatge de la Betty Boop. No s'ha afaitat. El seu front comença a semblar la pell d'un proboscidi.
A la meva esquerra, li tafanejo els papers, la de 52 anys. Va vestida amb tons clars per no cridar l'atenció. L'atenció vol que la cridin, que no ho sap?
A la meva dreta, una senyora amb sobrepès, tota abillada de negre. El fill, suposo, l'acompanya. Fan breus comentaris i la llum del sol s'avorreix.
Tot és molt lineal.
Una línea que m'engavanya. Que m'ofega. Vull surtir i riure o cridar, ballar com una boja tot escoltant Daddy Cool o retrobar la pau interior (aquella que t'ensenyen i vas aprenent que et diu que no cal preocupar-se, que tot és fet d'allò mateix i que tots som i anem a la mateixa font). La font del gat? Una noia, una noia, una noia i un soldat? Ja m'han canviat la font! Res perdura.
Res, res perdura!
L'exemple més recent: el meu metge l'han traslladat a la porta 7 (es diu de cognom SITROM?). No m'hi havia fixat en el foli enganxat amb celo que informava del canvi. M'imagino com l'hauran traslladat, el doctor, més de mil maneres, i cap és convencional. I jo, escrivint, per passar l'estona, per treure'm els nervis perpetus, davant la porta que no em toca. Quina badoca!
La gent, asseguda, encarada.
L'hora de citació és només orientativa.
El sol agosarat visita els/les que s'han de visitar.
Em fa venir el cap el títol d'un llibre."Pantaleón y las visitadoras". Un nom que em crida i que, no obstant, no he llegit mai.
Darrere la porta blanca, la número 13 (ja farem sort), el de la bata blanca també està assegut i rere una taula blanca. Dits suant de tant teclejar a l'ordinador. Al seu costat, a terra, una galledeta per recollir aquestes gotes i regar una planta que fa maco.
Què té, què no té, què pot tenir, què tindrà. Es grata la calba, lluent com una bombeta incandescent.
Els asseguts/des: què tinc, què no tinc, què puc tenir, què tindré.
El mot POR adquireix diferents gradacions, dimensions, malgrat la insistència de la llum solar alegre que acarona tots els rostres. Que vol que li facin cas!
Una àvia llegeix un llibre Biblioteca Gentil, segurament de l'any de la picor. Mida butxaca, fulls groguencs.
Una dona que ja té filles de vint anys, tot i el meravellós pentinat adequat (és perruquera) projecta una gran pena (només guarible si la dipositem en un prat ple de flors i la deixem córrer i giravoltar).
Dues persones conversen de temes habituals, per passar l'estona. I que no s'esgotin. Ell és més parlador, ella més escoltadora. Ell té un peu fotut entaforat en una espardenya amb la imatge de la Betty Boop. No s'ha afaitat. El seu front comença a semblar la pell d'un proboscidi.
A la meva esquerra, li tafanejo els papers, la de 52 anys. Va vestida amb tons clars per no cridar l'atenció. L'atenció vol que la cridin, que no ho sap?
A la meva dreta, una senyora amb sobrepès, tota abillada de negre. El fill, suposo, l'acompanya. Fan breus comentaris i la llum del sol s'avorreix.
Tot és molt lineal.
Una línea que m'engavanya. Que m'ofega. Vull surtir i riure o cridar, ballar com una boja tot escoltant Daddy Cool o retrobar la pau interior (aquella que t'ensenyen i vas aprenent que et diu que no cal preocupar-se, que tot és fet d'allò mateix i que tots som i anem a la mateixa font). La font del gat? Una noia, una noia, una noia i un soldat? Ja m'han canviat la font! Res perdura.
Res, res perdura!
L'exemple més recent: el meu metge l'han traslladat a la porta 7 (es diu de cognom SITROM?). No m'hi havia fixat en el foli enganxat amb celo que informava del canvi. M'imagino com l'hauran traslladat, el doctor, més de mil maneres, i cap és convencional. I jo, escrivint, per passar l'estona, per treure'm els nervis perpetus, davant la porta que no em toca. Quina badoca!
Comentaris
-
divertit relat mena...[Ofensiu]joandemataro | 05-04-2013 | Valoració: 10
ben explicat, fas que un es situi a la consulta al teu costat i vegi el mateix, amb detall...
vinc recomanat per la Annalls i me'n vaig pensant que ha valgut la pena
una bona abraçada
joan, un altre balança com tu crec...
-
Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii[Ofensiu]Annalls | 03-04-2013 | Valoració: 10
Tenim dos "A la consulta". Una es podia haver dit... consulta, o dins la consulta, o esperant a la consulta...però no"A la consulta." I jo pensava descriure més la gent i els diàlegs que sentia al voltant, però vaig tenir mandra....no calia fer-ho, ja ho havies fet tu... Pantaleón crec recordar dels 17 o 16 que era un militar, i com tenien problemes amb la libido dels soldats, van fer venir una cuadrilla de prostitutes que van denominar las visitadoras. una xorrada, jo llegia tot el que se'm posava al davant.
Ara no recordo que més volia dir-te.... ja sortirà -
Bon humor a la consulta![Ofensiu]free sound | 14-03-2012 | Valoració: 10
Mil imatges, mil personatges...
Accions i cançons.
Em recorda la sala de desespera, amb gràcia i perspicàcia.
Felicitats!
-
Sala de desesper[Ofensiu]Unaquimera | 14-03-2012
Ai, bonica, quin relat més divertit que és aquest, d’aquella manera que tenen de resultar humorístics els contes tristos que no s’autocompadeixen!
M’has tornat a fer presents algunes de les llargues estones ( l'hora de la citació sempre ha estat “només” orientativa excepte en una ocasió memorable! ) d’espera en les sales de desesper on m’ha tocat ser pacient.
T’envio una abraçada sense badar més,
Unaquimera
Valoració mitja: 10
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436191 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com