a la carretera

Un relat de: Jou

El sol pica. És un dia genial però em sento insegura amb una por que em recorre tot el cos i alguna cosa que fa que no pugui deixar de tremolar. Potser encara no he paït els 18 anys,i es que només fa hores.. va,és mentida. Els he paït desde que tenia 16 anys,els 18. Un 24 de Març de fa dos anys,ja desitjaba bojament cumplir els 18 i vaig començar a escriure a la llibreta blava tot el que faria quan arribés tal desitjada edad.I aquí estic,amb la llibreta blava a les tremoloses mans,disposada a agafar el cotxe que el papá em va regalar la setmana passada,perquè sabia que ahir no podria estar amb mi per qüestions de feina. Decebuda? no és la paraula. Acostumada si que ho és. El meu pare mai ha estat amb mi, si ja em va dir la Carolina, la meva minyona,que jo no havia estat una filla desstijada. En realitat vaig fotre la vida als meus pares. Pot semblar gruller dir-ho així,però és pura veritat. La mamá va començar a ferm-me cas als 12,quan em va baixar la regla per primer cop. Aleshores se li va despertar l'instint de mare per primer cop en sa vida i em va dur de compres,pot comptar..Aquell dia no l'oblidaré mai,per primer cop,ara en 18 anys abans d'ahir en 17 anys,em vaig sentir estimada per ella. Bé,la qüestió és que el meu primer desig de major d'edad (com costa dir-ho) va ser agafar el cotxe valorat en mes de 3 milions i fugir de la ciutat.. jajaja perquè,em preguntareu! si tinc tot el que una noia pot dessitjar,si els meus papás són rics del cagar.. Doncs exactament per això,agafo la maleta més petita,plena de valors sentimentals (com cartes dels amics,regals dels 20 durus,alguna joia de la mamá,les sabates de ballarina..) i m'en vaig tota sola a fer món. Vull arribar a Àfrica,sé que serà difícil d'arribar en cotxe,però primer hauré d'aconseguir diners per al bitllet,i el cotxe em portarà a algun lloc lluny d'aquest camí prefabricat per una agència de planificació familiar. Estic a la gasolinera,ja he acabat de dinar el meu entrepà de carn,embolicat en aquell paper tan car que compra la mamá per embolcallar el menjar congelat que ens prepara la cuinera. Me'l guardaré de record. Agafo la maleta, saludo a en Hadmed,el dependent, i puju al cotxe. Em col.loco les ulleres de sol i posu un nou destí a la meva vida. Ja no seré advocada,ni ballarina súper famosa de ballet,ni em casaré amb un governador,o amb el fill de 46 anys del jefe del papá,no tindré comoditats,ni una Carolina disposada a fer-me el llit i planxar-me la roba. Però finalment,podré ser feliç.

Comentaris

  • Està bé![Ofensiu]
    Sareta_16 | 25-03-2005 | Valoració: 8

    M'ha agradat noia!^^ És original!Tot i que dius que no es veritat sembla verídic eh!xDD jaja Espero que tinguis una bona relació amb tuns pares pq família només hi ha una!Muaaa!;)

l´Autor

Foto de perfil de Jou

Jou

11 Relats

31 Comentaris

14298 Lectures

Valoració de l'autor: 9.48

Biografia:
No vull guanyar res,només vull sentirme lliure i mostrar els meus sentiments.