A la Calà del Borró plouen enfilalls de mots dels quals n'extrec unes quantes estrofes malgirbades.

Un relat de: Bruixot





Sonen dispars
a l'altra banda de la cala.

Un balandreig
que m'acomboia
em diu dels peixos
pocs peixos
o això en malparlen
que l'aigua ens deixa veure
sota els peus

L'arena negra
em deixa lliure
d'expressar les paranoies
i qui sap si allò
serà un asteroide
que ha caigut
donant tombs

De la nuesa en veig
la pell torrada
la cridòria de milers
de lloros tant avall
costa avall
d'aquella platja
i d'aquell passar per l'Aro.

No sé pas si el sé
el desig
mentre veig el borrissol
i els pits que es drecen
cap el mirall que em fa l'ullet
i jo no he mirat
que mirar és creure

No hi ha dret
tantes veles i tantes vel·leïtats
i aquest fardar del passejar la riquesa
i engegar amb força del motoret la mesquinesa
i els modelets
que no saps el que saps i creus que saps

Respiro
i penso que em menjaré un tros de meló
quan arribi a casa
allò que ara és casa
la persiana baixada
per evitar la calor
que em baixa clatell avall
abans que em decideixi
a remullar-me el cul
de nou caminar
entre garotes
i clavar-se les roques
als palmells dels peus

Paga la pena
caminar mitja hora
per allunyar-se el més possible
arriscar-se a les esgarrinxades
esperar que no bufi el mestral
o esperar que bufi
i repetir la salmodia
paga la pena
paga la pena
paga paga paga
paga

I potser fer cara de pomes agres
quan veus que ni així et lliures
del típic i tòpic
(ja ho sé
que tenen dret a venir
només faltaria
però
¿cal ocupar l'arena
amb quatre-cents para-sols
i fer xivarri
jugar a la pilota
mostrar els drapets que s'han comprat
mirar amb desdeny els que anem
només amb una mísera tovallola?)

Em sento cast
quan miro la corba
que baixa la closca
que cerca la natja
que trepitja tosca
les algues agrestes
al mig de la cadolla

I emprenc el viatge
per llocs estranys
enganys damunt enganys
amb tal afany
que no en veig el miratge

Tartamudeig
pessigolleig
xipolleig
xafardeig
i balandreig
tot en un adormir-se
sobre la sorra
sota el sol
de la injustícia

Sonen dispars a l'altra banda
del món


Comentaris

  • Què en trec?[Ofensiu]
    llamp! | 28-10-2007 | Valoració: 6

    Què en trec d'un poema tant ben fet, però alhora sense gairebé cap signe de puntuació?

    Un parèntesi llarg com un dia sense pa.

    En canvi, un vocabulari extraordinari, una estructura envejable, una llargada que promet, etc.

    Però noi, no en trec res sense unes comes, uns punts, uns punts i a part. O tant sols donar-li un ritme, un ta ta ta, una cadència.

    Malgrat tot, no em deixa indiferent, i això també ho valoro.

  • Hui cau, a plom, l'oratge...[Ofensiu]
    rnbonet | 22-09-2007

    ...i els llamps, trons i pluja conviden aquesta vesprada a llegir i comentar.
    Un 'ensurt neurològic', xicon, en acabar de llegir les teues estrofes, que de 'malgirbades' no tenen ni un borrall. Em trobe davant un Joan Oliver mesclat de Brossa? S'estén una xàrcia entre un Papasseit bromista i un Villalonga poeta?
    A la fi, pensant-ho bé, m'incline per un X.X. irònic, festiu i amable.
    Salut i rebolica, xicon!

  • HAVANERA[Ofensiu]
    EULALIA MOLINS ARAGALL | 23-05-2007 | Valoració: 8

    MENTRE LLEGIA EL TEU RELAT M'HA SEMBLAT QUE SENTIA CATAR UNA HAVANERA, MOLT BEN ESCRIT I BEN LLIGAT

  • Retrunys d'originalitat[Ofensiu]
    Bonhomia | 20-07-2006 | Valoració: 10

    Molt bé! Un gran exemple de rebel.lió individual, que és una de les coses més dignes en aquest món. I tocs de fatalisme evident, que a qualsevol lloc on un es vol acomodar solen passar desaparcebuts.

  • POESIA...[Ofensiu]
    SANTANDREU3 | 18-07-2006

    Amic Bruixot, he llegit el seu poema que, amb tota humilitat, reconec no entendre.

    La poesia d'avui és, per a mi, un món desconegut, i quan vostè recull comentaris favorables haig de convenir que deu tenir el valor que li reconeixen.

    En canvi, i li confesso que ,dolgut pel seu últim comentari sobre SONETS, em sento obligat a dir-li quelcom més.

    Vostè em va tractar de maleducat i de voler donar lliçons sobre un tipues de composició poètica centenària.

    Vostè em va dir que jo volia donar lliçons, quan jo només explicava les primeres lliçons que vaig rebre fa molts anys.

    I em parlava d'un sonet d'en Carner que tenia 12 sil.labes per vers.

    Jo he patit una meningitis que m'ha afectat la memòria, però, amb la absoluta seguretat que la composició d'en Carner podia ser genial, el que puc assegurar-li és que no era, en la forma, un sonet correcte.

    Vostè diu que si en Carner considera el seu poema és un sonet, perquè l'autor ho vol aixís s'ha de respectar la seva autoritat i voluntat.

    Em sembla tan bé com que molta gent d'aquest pais creguin que vivim una democràcia, no vull entrar en discussions.

    També em va dir que jo no tenia ni idea del que deia, i, sinó recordo malament, va parlar de la composició coneguda com alexandrina, a la que atribuia també 12 sil.labes per vers.

    Lluny del meu ànim crear controvèrsia. Només li prego que deixi escrita una disculpa, simplement perquè me la mereixo.

    El saluda cordialment,

    SANTANDREU3

  • mots enfilats i desfilats...[Ofensiu]
    ROSASP | 15-07-2006

    Estranyes i molt dispars sensacions semblen anar donant forma als versos, tant en la pròpia forma com en el contingut.
    És com anar caçant al vol els mots que no volen estar engabiats en un únic significat i amotllar-los improvisadament amb cada nova percepció.
    M'ha semblat anar passejant per la vora de la platja, copsant l'instant precís en cada mirada.
    Mots aïllats que colpegen, balandregen, neguitegen, somiquegen...

    Crític, reflexiu, abrupte, melangiós, suau a cops...
    Jocs de paraules que m'han recordat al moviment de les ones quan moren o reneixen, qui sap?

    M'ha quedat ballant dins del cap el "paga la pena, paga la pena, paga, paga" com si em gronxés en el balancí del temps i l'espai.

    Una abraçada estiuenca!

  • Bestial!!![Ofensiu]
    Capdelin | 14-07-2006

    "sonen dispars a l'altra banda de la cala, a l'altra banda del món"
    No hi ha arma, bomba, tret més contundent que l'exhibicionisme, la guerra entra pels ulls. Ni tan sols el fet tan simple d'anar a la platja es lliura de la caspa social, s'ha convertit en un fet social, en una pasarel-la de disseny. Cal no menysprear cap detall: vaixell, marques de roba, esport náutic, darrera crema...
    Bestial, amic! Has usat les teves armes preferides amb bohèmia contundència: la ironia, l'humor, la ridiculització elegant, el retrat crític-social, la paranoia amb subtilesa, l'aparent incoherència, el saltar d'un vers a l'altre en caiguda lliure i mortal, el recrear-te en el so final de la mort de la paraula...
    El teu poema ressuscita en Pere Quart!!!
    felicitats. mestre!
    (I fins i tot visualment el poema és una agradable delícia )
    Una abraçada

Valoració mitja: 8.5

l´Autor

Foto de perfil de Bruixot

Bruixot

102 Relats

723 Comentaris

211364 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Vaig neixer a la Vila de Sants, fa bastants anys. Treballo de professor, però no de literatura ni llengua ni res similar.

He publicat algunes poesies en llibres col·lectius, i alguns contes en reculls. També he participat en recitals col·lectius.

Podeu veure el meu blog sobre relatsencatalà i altres coses a

bruixot.blogspot.com

AGRAEIXO COMENTARIS I CRÍTIQUES SINCERES. TAMBÉ AFALACS. SI EM VOLEU DIR QUE NO US HA AGRADAT TAMBÉ. O QUALSEVOL COSA QUE US HAGI PROVOCAT EL MEU RELAT.