A Jacint Verdaguer, poeta

Un relat de: Monochroma
A Jacint Verdaguer, poeta

Caminant pel Carrer Verdaguer
El frenesí del personal augmenta.

Però hi ha un vell caminant amb un bastó.

Les mirades s'absenten
I el rugir del buit
Engoleix el sentir

Però hi ha un vell caminant amb un bastó.

Caminen extraviats
Segurs de la direcció presa
Impetuosos, viscerals
(Qui no fugiria d'ell mateix en aquests termes?)

Però hi ha un vell caminant amb un bastó.

La silenciosa esquizofrènia
De saber que la batalla al temps
Està perduda abans d'iniciar-se
Queda banyada per la gran consigna
"Fer, fer, fer."
Però hi ha un vell caminant amb un bastó.

I ni la més curosament empastifada de les donzelles
Ni el més elegant i maquiavèl·licament dissenyat dels eslògans
Ni la més remotament coincident trobada amb el conegut

Pot fer-me apartar la mirada
D'aquella antiga ànima
Que camina amb lentitud
Més carregada d'essència i d'autenticitat
Que tot el carrer Verdaguer junt

I just la inèrcia desbordada de la multitud
Aconsegueix que torni a mirar endavant
I altra vegada m'encanti

Però avui, al carrer Verdaguer
Hi ha un vell caminant amb un bastó.

Comentaris

  • FORA DE CONCURS[Ofensiu]

    Estimat relataire, imaginem que has clicat la pestanya de concurs ARC de microrelats per error. No tenim previst que un poema en la seva totalitat participi, i tampoc has tractat el tema del mes que convoquem; "Escultura".

    Esperem el teu relat dins de les bases establertes.

    Gràcies


    Associació de Relataires en Català ARC

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Monochroma

1 Relats

1 Comentaris

60 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor