Cercador
a J.M.
Un relat de: Lolita- Compartir:
He comprès moltes coses aquesta matinada,
llegint-te, com qui no vol la cosa, amb copes
de falsa esperança rondant per la cambra.
M'abandono al teu mai més, a aquell Nevermore
d'un Poe a qui repeteixes constantment.
He tastat la desesperació gràcies als teus versos,
ara ni tan sols m'espanta la mort, encara
que em corrin llàgrimes vives pel rostre.
Pots amb mi, home de les flors mortes,
que m'apropes a la foscor del teu dol
i em cerques tan verda de vida
que escric per adonar-me que potser
mai m'assemblaré a tu.
Segur que no em recordes,
però em vas oferir aixopluc
en les teves pàgines, somrient,
com oblidant el teu passat i
oferint-te, per un segon, a mi.
M'acompanyen a diari els teus versos,
els miro a través del meu present
que contempla els dies amb por
i certesa de que les coses poden anar malament.
Taco aquestes línies per tu,
encara que no les rebràs mai,
però són, un cop més, per donar-te
infinites gràcies, que gràcies a tu,
en aquesta nit, a les acaballes de
desembre, entre fred i claror,
entre el sentiment de mancança
i la tenebra que m'han deixat els
teus poemes, torno a escriure
sense pensar en escriure.
Comentaris
-
Empremtes inesborrables...[Ofensiu]ORIOL | 10-03-2008
Empremtes inesborrables són les que et deixen l'amor autèntic al fons del cor. Empremtes inoblidables són les que et deixen unes paraules dites a cau d'orella i amb sentiment. Avui mateix, sense anar més lluny, alguna empremta deixaran les teves paraules dins meu. En certa manera, en llegir-les, és com si hagués agafat part del teu interior i me l'hagués pogut fer meu. Quin gran privilegi!
Corren les hores, passen els minuts i volen els segons, però els sentiments no acaben de marxar mai. S'instal·len damunt nostre i a dins nostre hi fan niu. No malmetis aquest niu, cuida'l, fes-lo gran i deixa que hi visquin aquells sentiments que el te cor es mereix!
Gràcies per aquestes paraules que m'han permès sentir-me identificat.Per molt que el temps passi, no deixis de transmetre allò que sents a través de la paraula. Deixa que el temps passi, però no deixis mai que les teves paraules se les emporti abans sense que abans nosaltres haguem pogut llegir-les!
-
tornar a escriure...[Ofensiu]franz appa | 30-12-2007
sense pensar en escriure. A rajaploma. Flors mortes, tenebres, mort, Poe.... un paisatge inhòspit, certament, però amb les llàgrimes vives a flor de pell, amb l'emoció i la passió.
Aquests versos tenen aquest hàlit poderós i llarg de la literatura que, de pures taques en les línies, com bé dius, passa a ser vida i patiment i, doncs, reparació i descans.
Hi ha un sentiment de comunió amb aquell que ens desvela aquest vertiginós capbussament en els extrems de la vida, en la mort. I ens la fa mirar de front, i, com tot allò que es mira de veres, ens deixa de fer por.
Així de poderosa és la literatura, per al qui, com tu, té els ulls oberts i la pell llesta perquè les flors del sentiment s'hi allotgin (a flor de pell, vaja).
Una abraçada,
franz
l´Autor
9 Relats
23 Comentaris
10152 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99
Biografia:
D U V I NIn vino veritas
__________________________
Bajo el sol que me apuñala
vivo sin patria ni dueño,
como el aire lo regalan
y el alma nunca la empeño.
Con las sobras de mis sueños
me sobra para comer.
¿De qué voy a lamentarme?,
bulle la sangre en mis venas,
cada día al despertarme
me gusta resucitar,
a quién quiera acompañarme
le cambio versos por penas,
bajo los puentes del Sena
de los que pierden el norte
se duerme sin pasaporte
y está mal visto llorar.
(Joaquín Sabina)
si una cuerda de violín pudiera sentir dolor, yo era esa cuerda
(Nabokov)
____________________
quelcom:
cp__nokia@hotmail.com
www.fotolog.com/habalusa