A Iraq, la constitució tampoc no ho permet als kurds ergo a Espanya no hi ha democràcia.

Un relat de: ricardet


Si preguntara a quin país s’assembla més Espanya a Canadà, Regne Unit o Iraq, a molts els cridaria l’atenció que entre els països s'hi trobés el darrer, asiàtic, tercermundista, desfet per la guerra que va patrocinar Aznar amb Bush i Blair, les dones amb el cap tapat per mocadors, etc. Tot això ve a propòsit de Catalunya i el seu procés independentista tan vituperat per terra, mar i aire com algú va dir.


Un poc d’història recent. El nivell de democràcia i de respecte als pobles és molt dolent a Espanya mentre que a Canadà i Regne Unit és ben palés, tant que nacions com ara Quebec o Escòcia van poder celebrar referèndums d’autodeterminació sense que Londres o Otawa mobilitzaren cossos militars com ara la Guàrdia Civil. Ací està tot «atado y bien atado» i no és possible ni plantejar-se el que en eixos estats va fer-se. Tenim una Constitució feta amb l’exèrcit amenaçant. Per això, aquest text quan parla dels militars els atribueix la defensa de la «unidad de España», imposició franquista com tantes altres que figuren entre els articles redactats com dic sota espases de Dàmocles i balls de sabres. Per cert, allò dels militars i la "unidad" ja figurava en la legislació franquista. Els constituents es van limitar a copiar.

I què hi fot Iraq? La resposta és senzilla, però he de retrocedir en el temps per explicar millor el present. Fins al segle XX, més en concret, fins la I Guerra Mundial va existir un imperi que en els seus millors temps s’estenia pels Balcans, nord d’Àfrica i Orient Mitjà. Es tractava de l’Imperi Turc Otomà. Derrotat en aquest conflicte, el seu territori va quedat reduït a Istanbul en Europa, la península d’Anatòlia i algunes illes en l’Egeu. El territori – igual que passava en Espanya – estava poblat per gent molt diversa en religió, ètnia, llengua, etc. De la mateixa manera que a Espanya s’assassinaven jueus, musulmans, heretges i es prohibien totes les llengües excepte el castellà, que s’imposava a la força els turcs assassinaren grecs, armenis – un genocidi en què moriren un milió i mig de persones – i altres grups. Tant a Espanya con a Turquia es buscava la «unidat», terrible paraula que amaga persecucions i assassinats. A Turquia es delicte afirmar que va existir un genocidi armeni en mans dels turcs. A Espanya hi ha qui nega el genocidi americà a mans dels castellans.


Els kurds. Molta gent no sap ni que existeixen. Són una nació sense estat que té la població a Turquia, Iraq, Síria i Iran principalment. Existeix també una important diàspora de kurds que hagueren de fugir per no ser assassinats o per buscar una vida millor. Els armenis ja tingueren la seua república en la era soviètica i segueix existint en l’actualitat. Això és el que voldrien els kurds, un Kurdistan independent de turcs i àrabs. Aquesta nació no pertany a cap d'aquests grups humans. A Turquia, per negar el seu caràcter nacional, els diuen «turcs de les muntanyes» igual que a Espanya els diuen «espanyols» als catalans. Entenc que «Espanya» és l’estat fallit de Castella.

Seguim. La guerra il·legal d’Aznar, Blair i Bush a Iraq va destrossar el país i, per si amb els talibans no hi havia prou, els occidentals van organitzar amb l’ajut saudí el Daesh o ISIS per destruir tots els estats de la zona i assassinar els molestos kurds que els combaten.

Un aclariment. El botí de guerra en 1918 dels occidentals va ser el següent: per a França Síria i Líban i per al Regne Unit Palestina Jordània i Iraq. No es respectaren els drets dels kurds ni es va constituir cap estat amb la descolonització. A Iraq hi ha tres grups ètnics i religiosos: els kurds, els sunnís i els xiís. Aprofitant els enfrontaments sectaris entre els dos darrers els kurds van gaudir d’autonomia en la zona nord de país. Iraq és un estat titella d’occident, que va promoure una constitució amb els militars darrere, com a Espanya. Doncs bé, hui he llegit una notícia que m’ha fet pensar com de propera és Espanya a Iraq. Els kurds pretenen convocar un referèndum d’autodeterminació però el «govern» iraquià – o siga els lacais d’occident -ha respòs igual que ací en el cas català: «LA CONSTITUCIÓ NO HO PERMET». Per a riure, no us sembla?

PD. També s'hi oposa Erdogan, home fort i dictatorial de Turquia (OTAN), a més d'assassí de kurds ja que un terç del seu país està habitat per kurds. Es diu que té tractes amb ISIS: armes, petroli...

Regí

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: