A Georges Brassens

Un relat de: Guspira

Més que cantant, poeta,
lletres iròniques i franques,
sense embussos, sinceres,
la teva guitarra és l'or de la França.
T'escolto i ploro, t'escolto i ric,
t'escolto i et dono les gràcies,
allà on ets, enterrat a la platja de Sète,
t'observo i t'admiro.
Un grapat de cançons són el teu llegat,
un missatge, una vida, un sentiment,
vas nedar contracorrent,
i els que et miraren amb menyspreu,
ves a saber on paren! Ja ningú se'n recorda.
Des d'aquí et donc les gràcies,

Et bois, et mers, et vents, et loin des esclavages, l'air qu'ils boivent ferait éclater vous poumons!

Comentaris

  • Cantautors[Ofensiu]
    jacobè | 21-06-2005

    Què fariem sense ells? Tinc un relat que en parlo, on sobretot els dono les gràcies per existir. No l'he penjat perquè no està acabat. M'ha agradat molt aquest homenatge a en Brassens. Plores i rius quan l'escoltes... I sembla que ens parlin directament a nosaltres, ens diuen el que necessitem sentir en aquell moment. Posen música a pensaments, idees i paraules precioses. Posen en paraules el que tants cops hem sentit, hem pensat. M'agrada com escrius i m'encanta la teva biografia. Has de descobrir en Joan Isaac.