A Georges Brassens

Més que cantant, poeta,
lletres iròniques i franques,
sense embussos, sinceres,
la teva guitarra és l'or de la França.
T'escolto i ploro, t'escolto i ric,
t'escolto i et dono les gràcies,
allà on ets, enterrat a la platja de Sète,
t'observo i t'admiro.
Un grapat de cançons són el teu llegat,
un missatge, una vida, un sentiment,
vas nedar contracorrent,
i els que et miraren amb menyspreu,
ves a saber on paren! Ja ningú se'n recorda.
Des d'aquí et donc les gràcies,

Et bois, et mers, et vents, et loin des esclavages, l'air qu'ils boivent ferait éclater vous poumons!