A fer la mà!

I un matí despertes, i veus, que de fet, és tot molt fàcil. Que no hi ha res impossible, que tot està a l'abast de la teua mà, sols proposant-t'ho. I clar, és una idea que anima, et sents plena, i satisfeta amb tu mateixa.

Però a mesura que passa el dia, vas canviant d'idea. Allò que et semblava tan fàcil, comença a no semblar-ho. Aquella llum comença a enfosquir-se. Comences a dubtar. I si...? I si...? I una vegada sembrat el dubte, ja l'hem cagat, si se'm permet l'expressió. Del dubte al fracàs, un pas. Molt poètic.

Però, i tan fàcil que ho veies abans? I tan evident que ho veies aquella nit? Agents exteriors? Embolics mentals? Edat conflictiva per als assumptes existencials? Una mica de tot, suposo.

I què has de fer, després de tot? Trencant-te el cap sense pietat no guanyes res. N'ets perfectament conscient, d'això. Ho tens claríssim. Tot i això...

Ostres, perquè no saps com pot anar la cosa. Què passa si poses la pota? Què passa si allò que a tu et semblen evidències no és més que il·lusió, o pitjor, un joc? Com saber-ho? Molt fàcil. Passant a l'acció. Tot i això...

Ostres, sí és que la teoria la tens dominadíssima. Podries examinar-te i tot. Ara, la pràctica...

I si...? I si...? Millor no. Fos qualsevol, podries permetre-t'ho. Però no és el cas. Hi ha un risc. Poden haver-hi danys col·laterals...

Tan segura que sembles, i de fet, la teua integritat penja d'un fil. Tens la mà trencada en ajudar als altres, però qui t'ajuda a tu? Ningú. Per passivitat teua, o seua, no és el moment per discutir-ho. Però així va.

Va com va, que deia l'Ovidi. I va d'aquella manera... I és que quan fas de la inseguretat en certs temes una forma de vida, i li ajuntes els típics malentesos i obstacles que apareixen sempre a tot, no pot sortir res de bo.

I no surt, no surt... Tens aquella sensació de fer el ridícul constant, d'estar sent examinada i avaluada contínuament.

I quin estrès, xica!! Escolta, quanta tonteria portes damunt!! Que les coses són fàcils, no te'n recordes? Que no hi ha res impossible, etc., etc., etc. Sí, dona, llegeix una mica més amunt. Ho has rellegit ja? Queda ben clar, no?

Ah, sí.

De la teoria a la pràctica, la inseguretat, la possibilitat de posar la pota... Els danys col·laterals.

Pesada que ets, per favor. Quines ganes de trencar-te el cap, i de fer les coses difícils.

A fer la mà, tu.