a fer la mà

Vaig més sola que la lluna,
pel món que em porta
com vol, per camins desconeguts
que no sóc capaç ni d'intuir.

Buida, com la cervesa davant meu
és la nit, si no m'hi acompanya
l'espurna de la teva mirada,
o el tacte càlid de la pell despullada.

Avanço, entre camins de fang
i obstacles de ferro,
que vaig esquivant,
si em poso ulleres els veig abans.

Ningú em va avisar
que el camí seria tan llarg,
ni que tu no series al meu costat
quan calgués una mà per agafar.

Déus, bruixots, xamans,
budes, líders de masses,
zeus i altres personatges
a fer la mà, amb vosaltres
que això no es fa!