Cercador

Llista categories

A disfrutar!

Un relat de: ITACA

Deixa el que estiguis fent,
Borra aquelles llàgrimes passades
Que els bombers apagaran els focs viscuts.
¡ Agafa el tren que et dura al país de l'alegria !
I així ballar 'a lo loco'' tota la nit,
Sense pensar que demà hauràs d'anar a treballar.
Avui el teu cant em puja
la vida fins al cel i mai cap a la depressió,
per així veure el paisatge.
Tranquils no caure, la seguretat m'abraça
Amb xarxes d'amors invisibles.

Parada 'alegria'' crida destí a la teva vida,
Deixa el que et pesi per un altre dia,
Oblida't d'aquell cap que no et deixa volar.
!A tu company o companya confia en tu
que la festa només acaba de començar !

Res tens que canviar que no sigui
la teva cara apagada,
ara es hora de mostrar als teus enemics
que et sents feliç, ¡ digues que si !
Vine amb nosaltres els fills de la vida
I deixat endur fins aquest cant :

Parada 'alegria'' crida destí a la teva vida,
Deixa el que et pesi per un altre dia,
Oblida't d'aquell cap que no et deixa volar.
!A tu company o companya confia en tu
que la festa només acaba de començar !

Comentaris

Afegir comentari

Confiar.[Ofensiu]
mzungo | 04-09-2005 | Valoració: 10
Gràcies pel teu relat. Has fet que m'animés. He agafat el tren. Només haig fe confiar en mi.
Gràcies per netejar-me els vidres dels meus ulls.
Escrius molt bé.
Un petó.
M'apunto al tren...[Ofensiu]
ROSASP | 02-09-2005
Especialment avui que és el meu aniversari i ja se m'acaben les vacances(ves que hi farem).
Però tinc molts petits i grans motius per somriure i amb això ja en tinc prou...

Ens convides a gaudir del moment. Tens raó, només amb l'esguard alegre, amb un intent de veure les coses d'una altra manera, tot sembla d'un altre color.
Gràcies per la teva invitació, val la pena aprofitar-la!
Molts petons Clara!

l´Autor

ITACA

122 Relats

334 Comentaris

142174 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Afegir a preferits

Biografia:

Itaca, petita Itaca

que lliures els camins

amb la sensibilitat

a frec de pell.

Que et corprenen instants

i et solquen la teva ànima

ja que ets tota emoció

i la teva veu clama

ajut per a comprendre

el patiment i el dolor

que et deixen amb la solitud

en el camí.

Aprendràs a viure

i et desitjo des del blau

que aquesta sensibilitat

que portes amarada al cor

no la perdis per res

durant la teva caminada.

Que no et posis cuirasses

que acceptis el patiment

com a llisó

sense repartir cap culpa

i esbrinar des de tu

a on t'equivocares.

Un dia potser ens separarem

del lloc on ara

tenim espai comú:

Et quedarà el poema

que et guarirà els instants

on no comprenguis res,

et portarà al moment

i et recordarà fidelment

quan d'aquell en sortires.

Això és el que he pretès

transformar els mots

en un record

perquè els dies de maror

i de temporal

trobis recer a una illa

que has assumit de nom.

(Josep Bonnín segura) gràcies.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >