"A dins teu hi tens foc i en comptes d'aigua t'hi tires gasolina"

Aquesta frase la vaig sentir l'altre dia al carrer. Sí, sempre xafardejo força a la gent pel carrer, m'encanta escoltar les converses dels altres, de vegades fins hi tot procuro alentir el pas entre dues persones que parlen per poder escoltar ben bé que s'estan dient. Tu, no ho puc evitar, m'encanta. M'ho passo bomba. Hi ha gent tant curiosa pel carrer. De vegades, si estic asseguda en un banc, normalment és quan vaig amb el tupper a menjar abans de tornar a entrar a la feina, em miro a la gent amb un vertader interès.
S'hi poden viure casos ben curiosos des d'un banc del carrer. Un dia mentre dinava vaig veure una escena digna d'una comèdia. Una dona embarassada que anava amb el seu marit va passar per davant del meu estimat banc i del meu dinar. La dona cridava com una esparverada, estava dels nervis, portava unes bosses del PreNatal, suposo que havien anat de compres. I no vaig acabar d'endevinar quina era la discussió. Potser estava disgustada pel que acabava de comprar, potser no li agradava com li quedava el "conjuntito" però jo diria que més aviat estava emprenyada amb el marit perquè tot d'una va tirar les bosses de la compra i se'n va anar corrents. El marit, desesperat va recollir les bosses de terra i la va seguir desesperadament, "Lluïsa, Luïsa!!!!!" anava cridant com un boig. Estava clar, aquella senyora tenia un embaràs d'allò més difícil, i si he de ser sincera, crec que pel marit l'embaràs encara era més fotut. Bé, doncs jo vaig continuar menjant del meu tupper i a continuar gaudint de l'ambient del carrer.
També veig escenes curioses mentre passejo, recomano fervorosament el carrer Pelai, això sí, sobretot un dissabte a la tarda de rebaixes. Buf, per a tafaners com jo és totalment ideal, allà no cal dissimular caminant a poc a poc, allà per pebrots has d'anar a poc a poc, no hi ha altra opció. Aquest carrer és ideal per poder escoltar les converses més apassionants. Allí un guionista s'hi hauria de passar hores, que si converses de dones, que si converses d'homes, que si converses de novios, que si discussions, que si algú que parla sol. Però el millor, amb el que més gaudeixo i m'ho passo bomba i, ara que ningú se'm disgusti, són les converses entre adolescents. Tu...és apassionant, el seu llenguatge, la seva manera d'insultar-se amistosament "Que puta eres, si sabes que José es imbécil, que no me gusta joder..." Ho escric en castellà perquè si la memòria no em falla, i no m'hauria de fallar, que jo sóc joveneta, aquests comentaris els acostumo a escoltar en castellà.
Doncs mira, que m'entusiasma escoltar la gent com parla, com s'expressa, com es comunica...clar que això també m'ha portat algun que altre problema. A casa sempre m'han dit que no escolto. I es clar que no escolto! Si em passo el dia escoltant a la gent del carrer, també em volen fer escoltar a casa! Els de casa ja sé com s'expressen, ja sé les seves coses...
També he rebut queixes del meu xicot, de fet, ara que no em llegeix, he de confessar que escoltar-lo, tampoc l'escolto gaire. I és clar, quan anem a passejar, sigui el dia que sigui ell, dissimuladament, procura fer-me passar per carrers on no hi hagi gaire gent, així no m'entretinc a escoltar converses, perquè sinó, pobre, ho porta clar. I quan ens toca passar per un carrer concorregut, llavors calla, perquè ja sap que estic per altres coses.
I bé, que a part de no escoltar m'encanta xerrar i pel que podeu veure encara no he explicat l'anècdota que ha provocat el títol del meu text doncs bé, la cosa va anar així. Fa tot just uns dies, jo anava amb presses pel carrer, anava justa de temps per entrar treballar i el meu bus estava apunt d'arribar quan de sobte vaig sentir conversar a un parell d'amigues, en què una li deia a l'altra..."Clara, prou d'amargar-te!". "Ui, tema interessant a la vista", vaig pensar, se'm van obrir les orelles i amb molta delicadesa m'hi vaig acostar. Tot d'una, però, vaig veure que al fons del carrer el meu bus ja s'acostava a la parada "Merda", vaig pensar "Puto bus, sempre va tard i avui m'ha de tocar allò que no sona." Vaig mirar l'hora i estava clar que si perdia el bus arribaria molt tard a la feina així que vaig haver de pujar-hi. Sort que hi havia força gent i mentrestant podia anar sentint algun altre moment de la conversa "Vols parar de fer-te mal a tu mateixa" "Però és que no ho suporto, li fotria una hòstia, és un fill de puta, no puc oblidar el que m'ha fet, no puc, no puc, l'odio." "Però perquè te l'escoltes tant? Si saps què és imbècil? No li fotis ni puto cas" A l'amiga li van caure unes llàgrimes, se la veia enrabiada, contenint l'ira. Jo ja era l'última de la fila del bus i vaig haver de pujar, estava clar que elles no pujarien al mateix bus, però va ser llavors quan vaig sentir que una li deia de tot cor a la seva amiga "Clara, és que tu el que portes dins és foc, ràbia, ira, i en comptes de tirar-t'hi aigua t'hi tires gasolina".
Vaig pujar al bus, i no vaig escoltar cap altra conversa, vaig estar pensant en què li havia dit aquella dona a la seva amiga i llavors vaig pensar, al carrer s'hi poden escoltar ximpleries, burrades, tonteries, però de vegades hi ha frases que et quedaran per tota la vida i que et fan reflexionar...Per què...quants de nosaltres no acabem tirant-nos gasolina massa sovint?