A dins la llauna hi havia ficada una tonyina

L'Isabella Maria es barallava amb una llauna fent força amb un ganivet de tallar pa. Tenia la llengua enfora i estava nerviosa. Era la primera vegada que veia una llauna i no s'acabava de creure que a dins hi havia ficada una tonyina. Feia anys i panys que no veia una tonyina, des que era una nena.
L'Isabella Maria es va casar als dinou anys, vuit després d'arribar. Ell ja era nascut a Amèrica, fill d'immigrants irlandesos, tenia el pèl roig com un pebrot i era un home amable, generós i treballador.
Es van conèixer a Brooklyn i es van enamorar a primera vista. La feina va ser convèncer al vell Mateo perquè el deixés casar amb la seva filla petita. Quan ho va aconseguir, se la va emportar a viure a Washington, una ciutat bastant més tranquil·la que Nova York i va prometre que la cuidaria i la faria feliç.
Aquell dos d'Agost de 1907, era un dia especialment calurós, feia quasi tanta calor com a Nàpols! pensava tot bufant l'Isabella Maria.
El seu marit va arribar a casa cantant, portava un regal pel nano. El nano tenia vuit anys i es deia John, com el seu pare però li deien J.J. que vol dir John Júnior vaja.
En J.J. va fer un salt d'alegria al veure que el regal era un guant de beisbol. La mare va retreure al pare que només li hagués comprat un guant, "che cosa! i per l'altra mà què?" el pare va riure i li va fer un petó, "avui anem a l'estadi a veure els Nationals!" "mama mia!" va exclamar alarmada l'Isabella Maria que no tenia ni idea del què era això del beisbol però li semblava perillós.
El vell estadi de fusta, el Boundary Field, estava ple a vessar, avui venien els Tigers de Detroit. El partit prometia.
Aquell dia debutava el que havia de ser un dels millors pitchers de tots els temps, un noi de dinou anys, tímid i bonatxó anomenat Walter Johnson.
Els jugadors dels Tigers s'havien estat ficant amb ell abans de començar, era una guerra psicològica, el volien posar nerviós. Li deien neteja-corts, clatell vermell i coses per l'estil, recordant-li els seus orígens com a pagès de Kansas.
En Walter però, ni s'immutava, es mirava als adversaris tot escalfant el seu braç bo, el dret, advertint-los mentalment "ni la veuràs passar".
L'Isabella Maria, en John i en J.J. agafaven posició a segona fila, la mare es ventava se'ns parar i protegia el seu fill del sol posant-li bé la gorra. El pare, amb un somriure a la boca, axinava els ulls i posava una mà al front fent-la servir de visera "a veure què tal serà aquest nou pitcher".
Va arribar l'hora de la veritat, el primer batejador dels Tigers era l'experimentat Davy Jones. En Walter Johnson es va aixugar la suor de la mà dreta fregant-se el costat dels pantalons. Es va posar seriós, mirava fixament els ulls del seu oponent mentre acariciava la bola amb els dits. Una gota de suor li queia per la patilla dreta, la que li tocava el sol.
En Davy Jones agafava el bat fort sense deixar de mastegar alguna cosa. Estava confiat que bategaria aquella bola i la convertiria amb un Home Run com tantes altres vegades havia fet amb debutants.
En Walter Johnson, va arquejar l'esquena per impulsar-se amb un moviment tècnic impecable i va llençar la bola a una velocitat increïble…