Cercador
A Déu
Un relat de: deòmises- Compartir:
Saps els noms de les coses
Com si fossis el creador dels instants
I tinguessis entre les mans
L'origen de les roses.
Empara el temps mentre reposes
I coneixeràs que l'abans
Són els espectres vans
Que han après a témer les aloses.
Escolta'm, mira'm, fes-me sofrir:
La llunyania no sempre és l'últim trajecte
On ha d'aturar-se l'ahir.
El pus del futur infecta
La vida i venera la vinguda de la fi,
La fi que acaba amb tot projecte.
l´Autor
372 Relats
1005 Comentaris
306682 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978