Guanyador/a del repte XLVIII La cuina de l'escriptura

Un relat de: REPTE CLÀSSIC

Títol

Repte A - Poemes per al meu nét, de Josep Bonnín i Virgínia camina, de Jeremias Soler Giménez



Introducció

Proposat per: Carme Cabús(2 de novembre del 2005)

Tema: "La cuina de l'escriptura"
Extensió aproximada: 200 paraules
Condicions: El text ha de contenir les paraules "romanalla", "llambresc", "liquen" i "fondejar"
Durada: 24 hores

Guanyador/a: Josep Bonnín i Jeremias Soler Giménez



Relat (no et descuidis de deixar un ESPAI abans del primer < quan ho copiïs a la web)

Proposat per: Carme Cabús (2 de novembre del 2005)







Tema: "La cuina de l'escriptura"





Extensió aproximada: 200 paraules





Condicions: El text ha de contenir les paraules "llambresc", "fondejar", "romanalla" i "liquen"





Durada: 24 hores





Guanyador/a: Josep Bonnín i Jeremias Soler Giménez







Text guanyador:



REPTE XLVIII-"Poemes pel meu net" - Josep Bonnín Segura 03-11-2005 10:24

L'avi vivia en un casal antic. La flaire especial de secrets amagats, es percebia cada cop que hi entrava. Cada estiu, en arribà el trobava allà mateix, remenant papers, com ell deia, dins la cambra que li servia de despatx i biblioteca.
Cada any, des de la meva més tendra infantesa, hi passava les vacances d'estiu amb ells. Aquells instants màgics formaren un cúmul de records que m'han acompanyat tota la vida.
Els vespres, després d'un sopar frugal, l'avia m'acompanyava a la meva cambra , i jo esperava la visita de l'avi.
Quan l'avi em venia a bressolar sempre portava un llibre.
S'asseia devora el meu llit, baixava la intensitat de la llàntia, es col.locava les ulleres de lectura i obria el llibre pel punt.
Mentre llegia aquells poemes, la son, ben igual que una fada màgica, m'arribava escoltant la cadència melòdica de la seva veu suau.
Els dematins, després de llevar-me, mai parlàvem del que m'havia llegit, malgrat una mirada còmplice, ens comunicava a l'esguard de les renyades de l'avia.
Durant molts d'anys fondejava en les paraules que sorgien amorosament dels seus llavis.
El temps passà per ambdós i ell comença a perdre la visió.
Ja no era l'home llambresc que m'havia encomanat la passió per la poesia.
Les romanalles de la seva visió, les substituí per la il.lusió d'aquell màgic ritual de llegir-me aquells poemes.
Ara, quan el vaig a veure, sóc jo qui li llegeix; aprofitant la claror de la finestra, on l'hivern hi ha deixat créixer uns líquens en el seu esplandit.
Abans d'anar-se'n, cap on únicament hi ha camí d'anada, em va fer el regal més valuós de ma vida. M'entregà un recull de poemes, que havia anat escrivint, després de cada lectura que em dedicava: "Poemes pel meu net".



REPTE XLVIII Virgínia camina - Jeremias Soler Giménez 03-11-2005 10:24

Arrossega la romanalla del seu ésser.
Vora el riu, sota la superfície vidrosa de l'aigua, hi descobreix el rostre de la nimfa del bosc que li parla:
"Només us cal escoltar el conte que el vent pregona. Oblideu mesures i normes; les formes aterraran després i pentinaran la història reencarnada en lletres. No deixeu fondejar el vaixell que viatja envers illes salvatges que ningú mai no ha vist; el balandre de l'art és llambresc o s'enfonsa.
I el conte ja hi és, l'escriptor no l'inventa; li és dictat pel misteri que viu més enllà del temps i de l'espai.
No us esgoteu el pensament, percaçant muses; són elles les qui us trien, a vosaltres... Pobres humans...! Apreneu a escoltar-les...!
Per això la humilitat és el camí de la creació.
Heu nascut per a la bellesa, humans; però primer heu de sentir.
La bellesa no es mira, es veu. Les històries no s'inventen, es descobreixen. Vosaltres sou la mà que escriu allò que li suggereixen; sou el cor que sent el que li infonen; sou el pensament que tradueix el que li fan entendre.
Per això l'art va més enllà de la llengua. Les obres eternes, ho són en tots els idiomes; perquè reciten paraules essencials des del cor. Les totxanes de l'art són els sentiments amagats darrere el dibuix de les paraules, el seu color es desprèn del significat ocult que fa vibrar les cordes de l'arpa del cor. La vida és el rebost dels contes; els anhels de la imaginació, i el més noble de l'ésser humà, en són les ales."

Virgínia plora, i es mira la nimfa.
La vol abraçar.
Avança dins l'aigua esquinçant la verdor fosca d'un liquen que se li arrapa.
Ambdues s'enfonsen; i els seus cors, fets escuma, s'allunyen riu enllà...






Entrega de premis: Les declaracions del guanyador/a





Altres textos presentats: Resta de participants

""



Comentaris

  • Vot de la dècada per "Poemes pel meu net"[Ofensiu]
    EmmaThessaM | 03-03-2006

    Una història plena de sensibilitat.

    EmmaThessaM

  • Vot de la dècada per "Virgínia camina"![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 02-03-2006

    M'ha costat moltíssim decidir-me i finalment m'ha superat subjectivament aquest repte... M'ha recordat moltíssim l'inici de la pel·lícula "Les hores", que per cert m'encanta. Li dono el meu vot!

l´Autor

Foto de perfil de REPTE CLÀSSIC

REPTE CLÀSSIC

254 Relats

351 Comentaris

283164 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Ets un/a guanyador/a del Repte? Felicitats! Aviat veuràs el teu relat publicat!

QUÈ és un REPTE ? Molt fàcil :

El Repte, és una proposta que ha sorgit entre els autors i lectors de Relats en català. Es tracta d'un exercici narratiu que combina imaginació i destresa. S'ha d'escriure un relat sobre un tema concret que tingui entre dues-centes i mil paraules, quatre de les quals estan predeterminades i cal incloure-les de forma obligatòria. El Termini de presentació dels originals el tria el Jutge, que és l'anterior guanyador. Amb una setmana sol ser suficient. Els nous Reptes es pengen al Fòrum i en el mateix post: els relats que optin a guanyar.

La persona que resulta guanyadora tria el nou tema, les noves paraules i valora els relats que es presenten al nou Repte decidint-ne el corresponent guanyador. I així successivament.

Us hi animeu ? ;)

Ets el Jutge d'aquest Repte i has decidit qui és el/la nou/nova guanyador/a del Repte ?

Bé! Ara has de publicar-lo aquí.

El nom d'usuari és: guanyadordelrepte
La contrasenya la pots demanar al FÒRUM o al correu electrònic de l'ARC (l'Associació de Relataires en Català).

Clicant AQUÍ trobaràs La PLANTILLA!


Encara no saps de què va el Repte? Fes un cop d'ull als relats que ja hi ha publicats. Per més informació, pregunta al FÒRUM!

A reptar s'ha dit!