A cor obert

Un relat de: Óscar López Roig
S'ha obert la porta.
Dins guarde la nit junt als estels que han perdut la llum,
on naixen els dies que amb ulls de xiquet
veuen créixer les flors de colors perennes,
on bells ocells de plomes negres,
celebren la seua llibertat
amb cants ensordidors
són laments...
perquè no poden volar.

Totes les nits fins trencar l'alba,
escolte el prec d'una ànima perduda que no té cos,
totes les nits, dins d'aquella habitació.
I ara algú l'ha obert, sense permís.
Em sent tan vulnerable i a la vegada tan fort,
què sóc? Sinó un turment que busca repòs.

El record d'un sentiment oblidat
es torna llàgrima i serpenteja per el rostre,
d'un nen envellit, no per els anys,
per a ell no passa el temps.
És un do i la seua condemna.
Entre sorolls morts, s'escolta un silenci viu.

Un àngel trist ha obert inconscientment l'habitació
és tan bell que no m'he arriscat a dir-li res,
la seua visió m'ha aclapara els sentits,
m'atrau com una prohibició.
Les il·lusions són tan fàcils d'enganyar.
Li he dit que passe que no tinga por,
em respon amb una mirada, tan punyent,
tan intensa, que em fa tremolar el cos.
Note que un fil invisible es trenca, sent que apareix un de nou.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Óscar López Roig

Óscar López Roig

38 Relats

81 Comentaris

19771 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Ressenya biogràfica:
Vaig nàixer en 1977 natural d'Albalat de la Ribera (Ribera Baixa). En nàixer en plena transició un sentiment de rebel·lia m'ha acompanyat fins ara. És un sentiment que m'avisa quan m'acomode. Fill de família humil. M'educaren amb companyia del respecte, la responsabilitat, el patiment i l'amor. Vaig adquirir una consciència de classe obrera de la qual estic orgullós. Autodidacta, expert en fracassos víctima de la crisi que començà el 2007. Aturat discontinu obligat a madurar i prioritzar en què hauria d'invertir el temps. Saps, que no vols i el catàleg de necessitats es fa més curt. Vaig comprendre que els valors humans es perden molt fàcilment en acomodar-se. Membre de la Nova muixeranga d'Algemesí i col·laborador del periòdic RiberaNews. Lliure pensador sense bandera, però sí, amb arrel.

https://www.verkami.com/projects/19223-somniopatic-la-preso-de-la-poesia-profana