A cor obert

Un relat de: Nonna_Carme
Estimat Jordi:

No sé perquè he sentit la necessitat d’escriure aquesta carta. Tal vegada saber que m’espera una” visita” al quiròfan i que l’operació a cor obert, m’afecta més del que jo voldria o potser la por de que, per la ferida, s’escolin els meus sentiments , quedin atrapats en el material quirúrgic i desprès vagin a raure a un cor que no sigui el teu.

Han passat molts anys des que em vas dir que m’estimaves, que volies envellir estrenyent la meva mà i, avui, que de la fi ja escolto la petjada, vull dir-te, amor , el que ha estat per a mi, la vida al teu costat
Plegats vam gaudir de llunes rialleres ,castells de focs i fanalets vermells. Plegats també forjàrem un futur trenat amb somnis i esperances. Llavor i saba van donar vida a magnífics arbres avui curulls de fruits.
Però també hem begut els beuratges amargs del patiment: Nits vetllant bressols ploraners, hores inacabables a la sala d’espera d’hospitals amb l’ànima angoixada per incerteses punyents; comiats no desitjats i absències difícils d’admetre.
Hem salvat esculls que semblaven infranquejables i travessat, amb una gran dosi d’amor i valentia, oceans de incomprensió i mals entesos i aprenguérem, l’un de l’altre, a suportar, amb estoïcisme espartà, els dies grisos carregats de mals presagis.


Tant de bo que, quan recuperi la consciència, la meva primera visió siguin els teus ulls, acaronant-me un cop més i puguem riure’ns-en d’aquestes quatre ratlles que he escrit en un moment de feblesa.

T’estimo, Jordi.

Anna












Comentaris

  • Carta entranyable[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 28-04-2013

    i plena d'amor. Expresses uns sentiments íntims amb molta valentia, no tothom seria capaç de fer-ho.

    No sé si has sigut protagonista del tema que exposes, el que si et puc dir, és que transmets una gran emoció. M'ha commogut veritablement la seva lectura!

    Una forta abraçada Nonna.

    Gemma

  • Mentre[Ofensiu]
    missatger | 17-08-2012 | Valoració: 10

    llegia m'he ben emocionat, t'ho asseguro. La meva tieta, malauradament, va quedar atrapada al món de la inconsciència fins que les forçes la varen abandonar. Previsora com era, va escriure tres cartes, al seu home i les dues filles. Ho presentia, i no va voler marxar sense una breu despedida ni que fos en quatre ratlles en un paper. No les he arribat a llegir mai (que és lògic), però jo no diria que va ser un moment de feblesa sinò més aviat de valentia, d'afrontar la mort cara a cara, sabent que potser no tornaràs mai més.
    Per cert, he llegit gairebé tots els teus relats d'una sentada, i són fantàstics. Gràcies per escriure i deixar-te llegir, Una abraçada!

  • Reflexions i realitat[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 27-04-2012

    Hola Nonna,
    Gràcies pel teu comentari i per la opinió que et mereix. No vaig llegir la denuncia que vas fer al fòrum però acabo de llegir A COR OBERT.
    M’agradat molt. L’expresses amb un sentiment de realitat que et dona la sensació de llegir una carta real.
    En el meu cas, et puc dir que he tocat aquest tema perquè el conec amb tot detall. No és ben bé autobiogràfic, gràcies a Deu no tinc cap problema per poder comprar els medicaments, però sí que malauradament els tinc de prendre diàriament amb la quantitat que expresso en el relat. En casos crònics com és aquest, si no ho fes tindria dificultats molt serioses per poder seguir tirant endavant.
    Tots tenim criteri propi referent a la gran quantitat d’ ètnies que han anat venint cap aquí i les avantatges de les que han pogut rebre davant de nosaltres però, el que no ens podem permetre és acceptar la crueltat de fer arribar a una persona a un nivell d’indignitat total en la seva manera de viure, sigui de la malaltia que sigui i haver d’anar arrossegant-se per terra sense tenir cap oportunitat ni manera de poder tenir un nivell de vida més o menys normal.
    Tots ens taxem de “solidaris” i de “col•laboradors” en les diverses maratons que es van muntant però, realment ho som? – crec que valdria la pena fer-se la pregunta interiorment de la manera més real possible i analitzar la corresponent resposta.
    Et puc assegurar que els que van tibant els fils en el que concerneix a aquest tema, no pateixen cap d’aquests problemes i sí algun d’ells si troba, valdria la pena que es preguntés per un moment de quina manera podria viure si ha d’abandonar la medicació!!!
    Una abraçada molt forta i un agraïment molt gran perquè em vagis llegint i comentant.
    Gemma

  • Una carta plena de poesia[Ofensiu]
    nuriagau | 02-05-2011 | Valoració: 10

    Una carta, plena de poesia, que ens expressa l’amor de la dona vers un homes després d’una llarga vida. Sovint, només quan passem per situacions crítiques és quan ens adonem de la importància que tenen per a nosaltres les persones que estimem. Segurament aniria bé que anéssim redactant cartes d’aquesta mena ben sovint.

    El comiat de la carta és entranyable i sensible. Malgrat el contingut, deixa el lector amb un somriure als llavis.

    Ens seguirem llegint,

    Núria

  • Emotiu relat![Ofensiu]
    Núria Niubó | 02-03-2011

    Quan d’amor hi ha en aquesta carta! Tot i que ja sé que no ets tu la protagonista d’aquesta delicada operació, si que veig en les paraules de l’Anna la gran càrrega afectiva que ens transmets en descriure l’amor compartit i viscut.
    Què bonic és poder parlar així!

    Gràcies Nonna per les teves paraules sempre tan emotives.
    Una càlida abraçada,
    Núria

  • La força del cor[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 01-03-2011 | Valoració: 10

    això és emoció, sentiment i literatura, tot junt! Felicitats! Tens una prosa súper poètica, encantadora, m'encanta. El sentiment que va prenent el relat fa que et ttransportis a la pell dels protagonistes, que t'atrapin, que et posin la pell de gallina. Una preciosa història d'amor. M'alegra descobrir-te. Continuaré llegint-te. Una abraçada ben forta.
    Aleix

  • I jo fent un comentari als teus 'haikus'...[Ofensiu]
    rnbonet | 28-02-2011

    ...'explicant-me' a mi! Recollons, quin ego!!! (És que havia rebut un llibret de CCOO del Barcelonès -del premi Martí i Pol- on apareixien com 'finalistes') Bo. Els teus, mereixedors, igual.. igual!!!

    I ara me'n vaig en aquest relat curt, curtísssim en paraules, però ben extens en sentiments i en 'literatura'... Perquè literatura vol dir escriure entorn la vida amb sentiments expressats en belles paraules, en imatges belles, en allò ben adintre el cor...

  • la vida [Ofensiu]
    copernic | 23-02-2011

    Tota una vida explicada amb tendresa i amargor alhora, que de tot hi ha a la vinya del Senyor. En forma de carta, molt ben escrita i vessant sentiment.Un relat fet amb el cor, amb el cor obert que destil.la emoció i que ens recorda les coses importants de la vida, les que amb els anys no perden color ni es desdibuixen. Un preciós quadre amb clarobscurs plè de llum i vida. Un petó, Nonna!

  • gypsy | 19-02-2011


    Inevitablement hi veig reflectida la vivència del meu pare quan el van operar a cor obert l'any 2000, la meva filla petita tenia pocs mesos. Recordo quan la meva mare i jo ens vam acomiadar quan se'l enduien al quiròfan. Recordo la mirada del meu pare, que sense dir res, ens va transmetre que potser no ens veuria més. Setze hores esperant. Se'n va sortir. I els meus pares van poder estimar-se i passar sotracs, com tu ben dius, durant nou anys més.
    Un retall de vida és el que ens has mostrat amb un relat que conté matisos, on res no és blanc ni negre, com en la veritable quotidianitat.
    Ha estat un plaer llegir-te, com sempre. M'has fet pensar, tornar a recordar coses.

    PD: m'ha encantat veure't avui a Can Figueras amb la family i saber que estàs totalment recuperada de les intervencions de cataractes.

    Un petó molt gros!

  • Una bona manera...[Ofensiu]
    Marteta | 16-02-2011 | Valoració: 10

    ... de demostrar-li a una persona que l'estimes, i amb tot el que has escrit, estic ben segura de que aquest amor és dels pocs vertaders que conec, i espero que jo qualque dia pugui arribar a sentir.
    També volia dirte quemolta sort en l'operació,i que cada vegada que et sentis trista o desanimada, és bò fer aquests relats, sempre t'ajuden a superar les coses( almenys a mi em pasa)
    UNA FORTA ABRAÇADA I ÀNIMS!

  • . . .[Ofensiu]


    A mi particularment el que menys por em faria seria una intervenció quirùrgica. A més, una operació a cor obert, tot i ser una operació seriosa, ha deixat de ser una operació de tant alt risc com ho era anys enredera.

    La branca de la medecina més avançada és avui dia la quirúrgica. Per sort o per desgràcia aquest fet es deu a les campanyes bel.iques.

    Aa dia d'avui encara no s'ha descobert la cura d'un encostipat, altrement dit influença. Simplement se l'ha de deixar evolucionar amb tractaments pal.liatius. Però, pel que fa a la cirurgia, els metges fan autèntiques "virgueries".

    T'envejo, jo ja no podré envellir al seu costat. Visc de records, sens fugir del present.

    Et tornarem a veure per aquestes contrades i llavors ens has d'explicar més coses i riurem i celebrarem el teu retorn.

    ¡una abraçada!

  • Resposta[Ofensiu]

    Et fa res deixar-me un comentari al meu bloc sobre el que m’expliques? Ni que sigui molt curtet (dos mots?). Aleshores et puc respondre al bloc o enviar-te un correu (puc veure la teva adreça electrònica amb el comentari al bloc; ningú més la veu). És que em sap greu haver-nos de comunicar a RC per parlar del meu llibre.
    Ja em diràs com ha anat l’operació. De segur que molt bé.
    Una forta abraçada,
    Shaudin

  • Crec que has trobat...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 13-02-2011 | Valoració: 10

    Crec que has trobat les paraules adequades, per a fer una carta intimista, senzilla, amb poques paraules però ben dites.
    Nonna, sense deixar la teva poesia, escriu, escriu més prosa.
    —Joan—

  • Em sumo...[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 09-02-2011

    al mateix comentari afectuós de la brins. Avui, dia 9, he pensat en tu i he rellegit aquesta carta que em va impactar molt quan la vaig llegir. És tota una declaració d'amor, molt íntima i sincera que deixa el lector amb el cor encongit, però ple d'esperança.
    Espero que el teu pas per les mans del cirurgià no hagi estat angoixant, al contrari. Desitjo que ben aviat et posis davant el teclat per escriure relats tan humans, colpidors, sincers i tendres com aquest "A cor obert"
    Una abraçada immensa, Nonna estimada.

    Mercè

  • Demà és dia 9...[Ofensiu]
    brins | 08-02-2011

    Tan sols vull que sàpigues que em sentiré prop teu.

    Un petó,

    brins

  • De feblesa, res de res![Ofensiu]
    rnbonet | 05-02-2011

    Una valentia enorme és allò que es necessita per escriure el que has escrit. I una consciència enorme de viure trepitjant terra.
    Vida i leteratura juntes, amiga!

    Au! Salut i rebolica!

  • Ah! i una salutació al Jordi[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 03-02-2011 | Valoració: 10

    Salutacions al Jordi de la meua part, digues-li que t'ha dit un admirador que té una dona damunt de bonica intel·ligent, que vaja en comptes. ;-)

  • Que no siga res espere[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 03-02-2011 | Valoració: 10

    Espere Carme que la teua operació resulte d'allò més normal i que fruisques del teu home com sempre ho has fruit, amb joia i també amb problemes com una parella que s'estima i es tolera amb amor.
    El matrimoni o la unió entre les parelles és sempre un camí, no cal pensar que a l'hora del casament ja s'ha acabat tot, sinó que tot comença novament fins a la connexió total que és la safanòria al final del camí, un camí que acaba en la mort dels amants, la futura mort. La vida com la Història, com el matrimoni sempre és un camí dialèctic.
    I d'allò de que et coibeixes en escriure'm, calla dona! si jo sóc d'allò més femení, la meua dona es va enamorar de mi, a ella li agradaven els roïns, es va enamorar de mi perquè jo vaig posar un aire de xiquet dolent, però quan m'ha conegut ha quedat pensant que s'havia afortunadament equivocat, jo no sóc bo però tampoc no sóc un home intransigent ni dur, sinó un home que intenta escoltar les dones i els homes i intenta estar a la seua altura, a la vostra altura, així que vinga comenta'm i no tingues por ni compte, ja et dic que les dones que em coneixen pensen que sóc molt femení, i és perquè escolte les dones, i com no, també els homes, m'agrada tot i ser seriós, botar-me de tant en tant la seriositat i fer una broma, però sempre neutral, sense centrar-la en ningú, jo pense que el discurs de l'analista és el millor per a viure, és el que s'explica la realitat sense posar claus a ningú, tal com és. Així que vinga au! I amunt que te n'eixiràs de l'operació molt bé, jo sé que la ciència no és perfecta, però no arribaries a imaginar el que s'ha avançat en només cinc anys. Carme, ànim i a escriure'ns. Un petó ben fort de Vicent.

  • Brillant[Ofensiu]
    Nyanga | 30-01-2011

    Senzillament estic sense cap paraula per desriure l'esplendor d'aquesta carta. Amb el cor conmugut i una petita llagrima, m'has endinsat un xic en la teva vida amb aquestes lletres que realment fan tremolar de la sinceritat amb la que broten.
    T'envio una forta abraçada, esperant que tot hagi anat bé.

    Nyanga

  • Entranyable[Ofensiu]
    brins | 24-01-2011 | Valoració: 10


    Una carta plena d'amor i sinceritat que expressa uns sentiments íntims que no sempre volem, o sabem, explicar. Els guardem molt endins del nostre cor, els desem amb la idea d'aflorar-los més endavant...però a vegades, no som a temps de poder-los explicar...

    Et felicito per la teva habilitat com a escriptora i per la valentia de tocar un tema tan delicat. Has escrit una carta preciosa que m'ha commogut.


    Una molt afectuosa abraçada,

    Pilar

  • Bellesa al cor[Ofensiu]
    Unaquimera | 23-01-2011

    Aquesta carta, la declaració d’amor que conté i el testimoni de vida que suposa, entendreix i escalfa el cor de qualsevol... ni que sigui en un dia tant fred com el d’avui!
    Fidel en extrem al títol, en el sentit literal i en el figurat, la bellesa de les metàfores i per damunt de tot, la del missatge que proclama el text, fa que resulti un pler tornar-ho a llegir un cop descobert:
    t'ho dic de tot cor!

    Respecte al desconcert que manifestes en el comentari que has deixat sota el meu darrer relat, he repassat els fets i t’ofereixo un aclariment:
    Tu m’havies comentat, amb data 4-10-2008, el relat COR A COR, que vaig escriure per participar en la primera convocatòria del projecte relataire Barcelona t’estimo. Aquella era una versió més breu que l’actual COR A COR, PAS A PAS, que ha crescut un parell de minuts per participar en la convocatòria de l’ARC ( Associació de Relataires en català ) sobre el mateix tema, ja que s’intenta reviscolar l’antiga idea d’editar el conjunt de relats. Calia, doncs, revisar-los i tornar-los a publicar. M’he explicat, Nonna?

    T’envio una abraçada de les que poden travessar oceans sense perdre calidesa,
    Unaquimera

  • gràcies pel teu comentari![Ofensiu]
    teresa serramia | 21-01-2011

    escrius de meravella!!

    Veig que ets una dona "d'empenta" i que els teus gustos i actitud davant la vida s'assemblen molt als meus...

    Tens, si fa no fa, els anys que tinc jo i la il.lusió, com jo, de seguir assaborint la vida amb tot el que té d'amarg i dolç i mil gustos barrejats, indestriables però únics, pels quals val la pena pagar el preu correspoenent per una experiència única i irrepetible.

    La carta m'ha emocionat: per a moooolts anys!!

  • A cor obert. [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 16-01-2011 | Valoració: 10

    un títol que d’entrada esgarrifa però que per ell mateix ens posa directament al quiròfan.
    Tot i que l’has classificat com a biografia espero que no estiguis malalta.
    La carta que has escrit porta al lector a visionar el més bonic d’una vida clafida de felicitats i bons records, bells i elegantment redactats, per això et felicito, i si de veritat tens el cor malalt, no pateixis, una persona com tu segur que sen surt, a més tot ho tenen previst, tot cronometrat, i sempre vigilat i cuidat amb afecte i cura.
    Sento no tenir el teu correu per poder desitjar-te sort més properament.
    Una abraçada
    J.Lluís

  • Un moment de feblesa[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 16-01-2011 | Valoració: 10

    És en els moments de vulnerabilitat, quan es fa la revisió de tota una vida, amb els goigs i les ombres, les alegries i les tristors. La carta escrita al Jordi és un desig de dir tot allò que potser no s'ha dit mai i que es vol transmetre abans no sigui massa tard.

    És una carta preciosa de la que destaco una frase que expressa l'assoliment més important de tota una vida: "Llavor i saba van donar vida a magnífics arbres avui curulls de fruits". Excel·lent metàfora, nonna_carme, delicada, repleta d'amor i dolça com els fruits que han sorgit de la primera llavor i saba.

    Espero que estiguis bé de salut o, si més no, que tinguis la fortalesa de superar els entrebancs que comporta la malatia.

    Una abraçada ben forta

  • Aquest relat[Ofensiu]

    és ficció, oi? Vull dir que amb tu no té res més a veure que el fet d’haver-lo imaginat. Espero no anar errada.
    És un relat punyent i alhora molt tendre. I en uns pocs paràgrafs expliques la vida de l’Anna amb el seu home, els moments bons i els dolents, les dificultats i l’amor. Tot molt autèntic. Aconsegueixes que els lectors es fiquin dins les emocions de l’Anna en aquest moment tan i tan difícil per ella, un moment que imagina que pot ser el final. El títol “A cor obert” el trobo encertadíssim ja que , obviament, es refereix a l’operació i als sentiments de l’Anna.
    Aprofito per respondre la teva pregunta –no tinc la teva adreça electrònica, així no tinc on respondre si no és aquí. Em sembla que t’has embolicat amb Badalona, probablement vas llegir el meu article al meu bloc sobre la llibreria Saltamartí i et va confondre. El meu llibre “Més enllà del somni” el pots trobar a diverses llibreries (físiques i en línia). Si vius a Barcelona gairebé segur que el trobaràs a la llibreria Catalònia. Tot i que sempre el tenen és millor trucar abans per si de cas és un dia que s’han acabat els exemplars (tarden uns 3 dies a tenir-ne més). Hi ha d’altres llibreries on el tenen o el poden tenir. Si vas al meu bloc, a la pàgina “On trobar el meu llibre” trobaràs una llista de llibreries i biblioteques on generalment el tenen. Però insisteixo que la Catalònia és la més segura. O bé demana’l a qualsevol llibreria i espera entre una setmana i dos mesos (depèn de la llibreria). Aquest és l’enllaç a la pàgina que he esmentat:

    On trobar el meu llibre

  • Obrint la porta dels sentiments[Ofensiu]
    Anjo Laví | 14-01-2011 | Valoració: 10

    De vegades es necessita que una situació sobrevinguda empenyi a obrir la porta dels sentiments i no som prou valents o forts per parlar-ne obertament i sense embuts i potser per vergonya o timidesa escrivim un diari o escrivim cartes per si un dia ja no hi som...

    El to afectuós i tendre està molt ben aconseguit en el repàs de vivències comunes, bones i dolentes. M’ha agradat molt el relat.

    Anjo

  • Jo sí que arribo tard![Ofensiu]
    Gess Artré | 12-01-2011 | Valoració: 10

    Gràcies pel teu desig de bon Any. La veritat és que aquests dies de festes m'ha costat molt esquivar-li moments al temps, però tot i que tard, et volia dir que et desitjo el millor, per a tu i la teva família, en aquest nou any que hem començat.
    Llegint els comentaris que m'han precedit, no m'ha quedat clar si la carta descriu un moment personal o només és ficció. Espero i desitjo que sigui això darrer. M'ha semblat un escrit tendre, emotiu i amarat de maduresa. És meravellós compartir la vida amb la persona estimada i poder mirar enrere, plegats, per veure tot el que s'ha anat sembrant i el fruit d'aquelles llavors. Vivències, emocions, sentiments, convivència, comprensió... és el que es desprén de tot el que has escrit. Ha estat un plaer i un regal llegir-te.
    Una abraçada!

  • gràcies nonna[Ofensiu]
    joandemataro | 12-01-2011 | Valoració: 10

    pels teus comentaris tan amables i me n'alegro que aquest sigui fictici, de tota manera has aconseguit desprendre amb ell moltes emocions, que poden donar-se sovint a la vida de parella
    una abraçadota
    joan

  • Ànims![Ofensiu]
    Josoc | 11-01-2011

    Per com t'expresses es veu que tens un gran cor. Un cor que no et fallarà quan més el necessites. Segur que està en bones mans i te'l deixaran com nou. A més si estimes tens una gran ajuda, perquè l'amor és més fort que la mort! Jo així ho cerec i en deixo constància en el meu últim relat publicat.

  • què bonic nonna[Ofensiu]
    joandemataro | 11-01-2011 | Valoració: 10

    i quanta tendresa en descriure una relació de parella de tota una vida... A més si és veritat la història t'envio tot el meu suport desitjant que tot vagi bé
    segur que sí
    una gran abraçadota des de mataró
    joan

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Nonna_Carme

70 Relats

1570 Comentaris

125268 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
El meu nom : Carme Olivé. Nonna m'ho diuen els meus 5 fills, 9 nets i dues besnétes. Visc a Sant Boi del Llobregat d'ençà que em vaig casar només fa 52 anys. Com podeu veure en tinc molts però, no us enganyeu, no soc vella i mentre m'agradi tant aprendre coses noves, penso que no me'n sentiré. De fet , estic superant dos reptes: escriure en català i entendre'm amb l'ordinador. M'agrada plasmar en un paper, els meus sentiments i les meves vivències. Aficions? Llegir , la música moderna o clàssica, depèn del moment. Una de les meves cançons preferides és Imagine, de Jhon Lennon , tal vegada perquè parla de pau (soc pacifista al 100%). He fet teatre molts anys com afeccionada i doblatge.

M'afegeixo a la llista de relataires que demanen no ser valorats però rebré, encantada ,els vostres comentaris i les vostres correccions. Gràcies per tot el que estic aprenent de vosaltres.