Cercador
A cops de dalla
Un relat de: opuscle- Compartir:
fruint de les llavors que ja han arrelat
amb la puixança de la teva escomesa,
freturant l'horror compartit dels vençuts.
Dansem dòcils al regne del foc que crema
mentre l'oblit ja ens devora les entranyes,
no som res més que fum dissipat en la nit
del temps desmantellat en que vam ser vius.
opuscle
Comentaris
-
roda finita del temps[Ofensiu]franz appa | 25-07-2009
Per molt que el poema parteixi d'una imatge tan visitada a força d'arquetípica -molt ben dibuixada, per cert-, i que usi imatges poètiques també recurrents en aquest tipus de reflexió negra sobre la vida que s'esvaeix, ho fa amb una harmonia precisa i amb una cadència molt apropiada que fa que es quedi a la ment com una lletania que, encara que ens recordi la nostra efímera condició d'éssers vius -i mortals, doncs-, ens reconcilia amb la tràgica roda del temps finit.
Una abraçada,
franz
l´Autor
10 Relats
20 Comentaris
10366 Lectures
Valoració de l'autor: 9.88
Biografia:
Hem travessat les nitsplenes d'espai, obertes, hem mirat abismes, profunditats transparents.
Hem penetrat en coves de cristall de roca.
Un àgil foc se'ns entortolliga
com una serp per tot el cos i fa
de tu i de mi un sol arbre incandescent,
impropi de la terra.
Joan Vinyoli