A cop què vols

Un relat de: Joan Pinyol Colom
L’ecografia renovesicoprostàtica va determinar que el tamany de les dues siluetes renals es trobava dins els paràmetres normals i que la bufeta mostrava unes parets llises i un contingut líquid homogeni. La prova hematològica va considerar que els leucòcits, els linfòcits i els basòfils es movien en uns estàndars tranquil·litzadors. Tenia la glucosa a uns nivells acceptables i un bé de déu de sodi i de potasi a la sang. La serologia no va apreciar anticossos d’hepatitis per enlloc i així que es va cordar les sabates no va notar cap dolor muscular.

- Llarga vida, jove! – li etzibà el facultatiu abans d’alliberar-lo de la consulta.

Un cop al carrer va aspirar tot l’oxigen que va poder i es va apressar a notificar la bona nova a la família. A mig camí, però, li va caure al damunt la torreta d’un gerani i el fulminà allí mateix, sense més miraments.

Comentaris

  • crohnic | 19-11-2011

    Fantàstic!! Un microrelat enginyós, divertit, real, concís i escrit magistralment... No hi ha dubte que la vida és la millor productora de sorpreses...