A contravent

Un relat de: Goja De l'Estany
Solitud no ben rebuda,
M’acompanyes tossuda
Ves-te’n, no et vull aquí
Ves-te’n, jo no t’he cridat

Em provoques neguit
Sento dolor al pit
Restant color al meu dia
No sóc jo qui ho ha triat

Però no em rendiré
Ja veuràs!
Tornaré a vèncer
Lluitaré!
Amb mi no podràs

Com caminar a contravent
Ompliré aquest buit
Amb el cor latent,
Perseverança i tenacitat
Tot donarà el seu fruit


Comentaris

  • Breu[Ofensiu]
    El poeta | 10-08-2019 | Valoració: 6

    La solitud a vegades ens espanta, si en el fons no la volem; però la solitud creativa i per trobar-se un mateix, és necessària.
    Et dessitjo que la portis bé.

  • Solitud[Ofensiu]
    llegiresviure | 28-07-2019

    Això de la solitud és complicat, hi ha qui la desitja i qui no. Ens hi hem de fer amics i intentar veure les parts positives...

  • Tristor...[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 23-07-2019 | Valoració: 10

    Per la teva data de naixença veig que ets força jove i per tant o treballes o estudies. Això vol dir que mitja jornada la passes acompanyada i l'altra dormint i reposant a casa, si fa o no fa com tothom... Jo, visc tot sol i quan sóc a casa ni radio, ni música, ni tele... i no em sento pas sol! Quan treballo....estic més que acompanyat. Als llocs sempre vaig sol i no tinc amics ni amigues per a sortir, alguns-nes si per a queda uns quants cops a l'any. De fet m'agrada anar a la meva, serà que sé estimar-me a dojo? No dic que a voltes m'agradaria tenir bones amistats per compartir temps i espai... Però encara no he trobat aquestes persones que mereixen la meva companyonia i sortir per a sortir, per a fer "relleno" no m'interessa gens. El teu poema, molt ben trenat, m'ha colpit perquè palesa tristesa, patiment i angoixa. Cadascú és cadascú, espero que et canvii la vida. Jo sempre dic que una dona fadrina, conca o separada em fa certa pena...Potser tinc la idea antiquada de que una dona en aquestes condicions és perquè cap home es deu haver fixat, a no ser que no li facin goig els homes. Un home en les mateixes condicions, sembla que sigui diferent, com si l'home, animal promiscuo per naturalesa, no l'importés trobar-se en aquesta situació. Com he dit és una percepció personal meva, un xic masclista i passada de moda, però no hi puc fer res i el que no faré és ni dir mentides ni fer la roca. Peco de sincer, ací rau el meu el meu poder de seducció! Pol.

  • A ...[Ofensiu]
    Bonhomia | 23-07-2019 | Valoració: 10

    ... mi també em passa. S'ha de tenir coratge per a vèncer la solitud.


    S.

Valoració mitja: 8.67

l´Autor

Foto de perfil de Goja De l'Estany

Goja De l'Estany

7 Relats

14 Comentaris

3993 Lectures

Valoració de l'autor: 9.09

Biografia:
Abans anomenada "Dona d'aigua" fins que una altra persona es va posar el mateix pseudònim i finalment he decidit cedir-li.

Vaig néixer al 1978 i sóc del Pla de l’Estany. Sempre m’ha agradat l’art des de tots els seus punts de vista. Tenir la capacitat de crear és un gran tresor. I l'escriptura és creativitat.

No en sóc cap experta en escriure, tot i que fa temps que col·lecciono apunts que floreixen de mi. I de tant en tant m’atreveixo a fer públic el que em surt de dins. Un fruit que va creixent i canviant de mica en mica, com tot en aquesta vida, que és un canvi constant. Accepto tota mena de consells, opinions i crítiques constructives, ja que així és com s'aprèn.


“Les paraules són la droga més potent que ha inventat la humanitat”. R. Kipling

“Amb els llibres per amics no et faltarà companyia. Cada pàgina pot ser un estel que et fa de guia”. Joana Raspall

“Jo sempre he pensat que un poema, de fet, no està ben acabat fins que algú l’ha llegit i li ha donat una dimensió que l’escriptor sol, no és capaç de donar-li.” Miquel Martí i Pol