A contracor

Un relat de: Jam Malson
Si no hagués tingut aquell cop de sort m'haguessin fet fora de la feina. Les dues darreres campanyes publicitàries havien estat dos fracassos. Les vendes dels productes publicitats no només no havien augmentat, sinó que havien disminuït. I amb els directius de les empreses fabricants exigint responsabilitats, sobre qui havia recaigut la culpa de tanta decepció? “Carles, una pífia més i vas al carrer”, m'havia dit la directora.

Tenia la feina penjant d'un fil. Jo penjava d'un fil. La meva imaginació estava més seca que una pansa. M'havia quedat sense idees, si més no de les bones. I si no reaccionava a temps, a la que em despistés em trobaria fent cua a les oficines de treball.

Així doncs, observar la competència va ser la primera pensada. Però a pocs segons ja l'havia descartada. Copiar la feina d'altres publicistes, però que m'havia begut l'enteniment? Amb cinquanta-cinc anys, perdre un judici per plagi seria el mateix que llençar la meva carrera laboral a la brossa. Mai més no tornaria a fer publicitat.

Llavors vaig pensar en navegar sense rumb fix, però a la recerca de qualsevol cosa que em pogués aportar alguna idea de com enfocar la nova campanya, que havia de presentar a la propera reunió. I així vaig fer-ho. I navegant, navegant, una mica per aquí una mica per allà, vaig tenir la gran sort d'anar a parar en aquell web, un espai de trobada de lectors i escriptors en llengua catalana. I de seguida vaig veure-hi tot un munt de possibilitats. La gent hi penjava de tot, des de poesia fins assaig. Allò era una mina d'idees, una font de recursos tan abundant i diversa que amb una horeta en vaig tenir prou per aconseguir el que buscava: la idea que em salvaria la vida.

Des d'aleshores, i només quan ho necessito, navego per aquest web i n'obtinc tot el que em manca. I quan reflexiono i penso que apropiar-me de les idees dels altres és un fet més que reprovable, llavors m'imagino fent cua a les oficines del SOC i això em dispensa de complir amb el setè manament.

Comentaris

  • Al menys que algú en tregui quelcom positiu[Ofensiu]
    Montseblanc | 08-02-2020

    Sí, és preferible pecar que fer cua al SOC i jo no diria que el protagonista ho fa a contracor. Generalment pequem perquè fer-ho ens procura algun tipus de plaer. I a ell també, no ens enganyem, no es tracta només de guanyar-se les garrofes. Ara, que un dia ens convidi a tots plegats a fer un vermut hahaha.

  • I dius que hi vares trobar una idea?[Ofensiu]
    kefas | 05-02-2020


    I digues, trapella, com era? A veure si ens l’expliques perquè quan en trobem una altra la puguem reconèixer?

  • Copiar[Ofensiu]
    SrGarcia | 05-02-2020

    Un publicista ben aprofitat. Suposo que la pàgina a què et refereixes no és aquest, Relats en Català; en aquest cas això seria intolerable; si ha de copiar algú que vagi a copiar desconeguts.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jam Malson

Jam Malson

239 Relats

272 Comentaris

137362 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Biografia:
Un dia una amiga em va comentar que tenia una amiga que escrivia i penjava els seus escrits en un web. Aquella mateixa nit vaig entrar a relatsencatala. I després de llegir els relats d'aquesta autora, el cuquet literari se'm va bellugar més que mai.
Mesos més tard, després de pensar-ho molt, vaig decidir penjar en aquest web les històries i cabòries diverses que sempre m'han voltat pel cap i signar-les amb el pseudònim "Jam Malson".

FORÇA I ENDAVANT!

.....................................................................

SINUOSITAT

************************************
************** E ********************
**************** L*******************
****************** C ****************
******************** A **************
********************** M ************
*********************** Í ************
********************** D ************
******************* E ***************
***************** L *****************
************** A ********************
************ V **********************
*********** I ***********************
************* D *********************
*************** A *******************
****************** É ****************
******************** S **************
********************* S *************
******************** I ***************
****************** N ****************
**************** U ******************
************** Ó ********************
************* S *********************
************** C ********************
**************** O ******************
***************** M ****************
******************* E ***************
******************* L ***************
***************** D’ *****************
*************** U *******************
************** N ********************
*************** A *******************
***************** S ******************
****************** E *****************
**************** R ******************
**************** P *******************
*************** • • *******************
**************** ^ *******************
*************************************
....................................................................

PUNTS DE VISTA

Sóc la creu de la moneda,
la cara fosca de la lluna.
Sóc la negació de la mirada,
allò que ningú no vol ser.
Sóc un eclipsi de sol,
la paraula vestida de dol.
Sóc un punt i a part,
un zero a l'esquerra.
Sóc el que cerca i no troba,
el que en un vas d'aigua s'ofega.
Sóc l'esbós d'un projecte,
el traç d'un llapis sense mina.
Sóc la flama que no escalfa,
la llum que no il·lumina.
Sóc un paralític que camina,
un cec que vigila,
un mort que respira.
Sóc la nota dissonant,
l'ocell que no vola,
un peix fora de l'aigua,
l'os que ennuega la gola.
Sóc la carícia d'un eriçó,
la fiblada d'una vespa,
la guitza d'una mula,
el bes d'un escurçó.
Sóc la pols del camí,
la pedra dins la sabata.

Però sóc un cas meravellós
segons el meu psiquiatre.

.....................................................................

1 d'octubre de 2017
21 de desembre de 2017

DEMOCRÀCIA

De la malvolença
d’aquells que et voldrien muda,
et defensarem.
I amb la voluntat d’un poble
que anhela viure en llibertat,
usarem de manera ferma
el mitjà de favor més humà:
Posarem en forma de vot
el nostre desig dins una urna.

Serà aquest gest ple d’il·lusió
i, tant o més fort,
carregat de pau,
la millor de les defenses possibles.
Que per molts que en siguin
aquells que et voldrien sorda i cega,
els nostres sentits són teus.
De tu, en tindrem cura
dia i nit, any rere any.

------------------------------------------------

I MIRO I PARLO I CAMINO I ESTIMO

Ell creu ser el meu amo.
I amb arrogància i menyspreu
em diu que no em sé veure,
perquè més enllà dels seus ulls
la meva mirada és cega.
I em diu que ningú no m’escolta,
perquè més enllà de la seva llengua
el meu parlar no té sentit.
I em diu que no em sé trobar,
perquè més enllà del seu camí
el meu destí és enlloc.
I em diu que no sé estimar,
perquè més enllà del seu cor
el meu amor és estèril.

I jo miro i parlo i camino i estimo,
i tanmateix, em diu
que més enllà de la seva vida,
la meva existència no em pertany.

I m’ho diu mentre jo em revolto
contra els seus rancuniosos ulls
d’on mostra la fúria d’un sentir malsà.
I m’ho diu mentre em revolto
en contra del seu camí anorreador,
que sota la forçada uniformitat
d’una aspra pell de brau,
l’única raó és ocultar la por
de quedar-se sol.